Bèlgica també té caràcter i recursos. Per primera vegada en el mundial, es va haver d’enfrontar amb una pujada, un Japó irreverent i enverinat que va tenir els quarts de final en l’horitzó amb un 0-2 quan faltaven 20 minuts per al final. Però, tot i no gaudir de la seva versió més estètica i afinada, la selecció dirigida per Robert Martínez va demostrar que té recursos en l’emergència: va omplir de centrades l’àrea de Kawashima, es va agafar amb força al partit i el va acabar fulminant en l’última acció gràcies a un contraatac mil·limètric que assegura una cita d’alta volada en els quarts de final contra el Brasil, divendres a Kazan.

Desemmascarats després d’una fase de grups impecable, en què van guanyar els tres partits amb nou gols a favor i tan sols dos en contra, els diables vermells afronten ara l’hora de la veritat: toca demostrar que realment són la millor generació de la història del país, una etiqueta que ja fa temps que se’ls penja, però que estadísticament encara pertoca a l’equip dels vuitanta i la quarta plaça a Mèxic 86. Ahir, el repte de superar-los va caminar per la cornisa.

Molt més musculada que els japonesos i amb un ventall de recursos molt més ric, des del vertigen de Hazard fins a la potència de Lukaku, la selecció belga va tenir trams de submissió, en què va obligar el conjunt asiàtic a refugiar-se molt a prop d’Eiji Kawashima, a resistir com va poder sense poder-se recolzar en la pilota. Però també és cert que els samurais blaus van exhibir molta més desimboltura de la que potser prometien, després d’haver passat el grup només per la diferència de targetes grogues amb el Senegal. Estilosos amb la pilota, sempre depurats tècnicament, els nipons van començar el partit amb notable energia i van combinar estones de resistència amb moments en què van poder potenciar futbolistes com ara Kagawa i Shibasaki, i sobretot la bona societat que formen a la banda esquerra Takashi Inui i un Yuto Nagatomo que, fitxat recentment pel Galatasaray, va servir un parell de pilotes a l’àrea que van pertorbar la calma de l’equip de Robert Martínez, ahir amb Kompany incrustat entre Verthongen i Alderweireld per formar el seu ja recognoscible entramat defensiu, amb Meunier i Carrasco com a carrilers.

Bèlgica va dominar territorialment, però el Japó va ser selectiu en els moments. I, a diferència del que li havia succeït històricament, va ser quirúrgica a l’àrea rival; va tenir la malícia per colpejar, si bé es va acabar ofegant en els mals de tota la vida. Primer, amb una transició plena de precisió, en què Shibasaki va trobar l’esquena de Meunier amb una passada puntual perquè Haraguchi creués la pilota a Courtois. I, tot seguit, amb Bèlgica a terra, quan intentava aixecar-se amb una rematada de Hazard al pal, va ser Takashi Inui qui va recollir una pilota al balcó de l’àrea, la va allotjar lluny del porter del Chelsea i va portar els diables vermells a una situació d’urgència en què encara no s’havia trobat l’equip de Bob Martínez, sempre amb el marcador a favor. El català, però, va trobar solucions a la seva esquena i, a falta d’un futbol ben trenat i amb De Bruyne força desconnectat del joc, es va jugar les seves esperances mundialistes amb Fellaini com a acompanyant de Lukaku, al més pur estil de Mourinho al Manchester United, i les respostes no van trigar a arribar. Verthongen, aprofitant una acció defectuosa de Kawashima, va reenganxar el seu equip al partit amb una paràbola sorprenent. El Japó havia començat a sentir el rigor aeri d’un rival amb més centímetres. I ho va acabar de confirmar quan Fellaini, acostumat a moments de frenesí, de tot o res, va connectar a la xarxa una rematada de cap i va eixugar l’avantatge en un partit ple d’alternatives i amb un final a l’altura dels esdeveniments. Amb Kawashima lluint-se amb una doble intervenció de Lukaku i Chadli, amb Courtois repel·lint un xut d’Honda amb la pròrroga traient el cap i sobretot amb un contraatac final que va permetre a Bèlgica culminar una remuntada històrica. Una transició perfecta, amb De Bruyne creuant el camp, cedint a la dreta, perquè Meunier pogués servir una pilota al cor de l’àrea, on Chadli, afavorit per una maniobra exquisida de Lukaku deixant passar la pilota, pogués alliberar el crit d’una Bèlgica que va saber patir, i que ara amenaça el Brasil.