Patiment amb premi
Anglaterra jugarà uns quarts de final d’un mundial dotze anys després. Dissabte els espera Suècia
Els anglesos van posar fi a la seva eterna maledicció en els penals
Alegria a Anglaterra, llàgrimes a Colòmbia. L’equip de Gareth Southgate jugarà uns quarts de final d’un mundial dotze anys després. Oblidada està ja del tot la penosa imatge mostrada en l’últim mundial del Brasil. Aquella Anglaterra de Hodgson que va caure eliminada en la fase de grups ja és història. Com ha canviat el conte. De sumar un sol punt fa quatre anys en el mundial del 2014 –només dos gols–, a aspirar fins i tot ara amb la possibilitat de jugar la final el pròxim dia 15 de juliol a Moscou. Primer, dissabte espera Suècia.
Anglaterra passa després de posar fi, a més, a la seva particular maledicció des dels onze metres. De les últimes vuit tandes de penals anteriors, Anglaterra havia sucumbit en set. Però ahir va somriure la fortuna. I això que el penal que li va aturar Ospina a Henderson va fer aparèixer molts fantasmes. Però la sort va caure del cantó anglès. Primer amb el penal que Uribe va estavellar al travesser i després amb la providencial aturada de Pickford a Bacca. Victòria en els penals per 3-4 i eufòria desfermada.
Anglaterra, això sí, va patir moltíssim. Colòmbia va vendre cara l’eliminació. I és que amb 0-1 en el marcador i quan tot semblava perdut per la selecció cafetera va tornar a aparèixer el gegant Yerry Mina en el minut 93 per marcar a la sortida d’un córner i dur el partit a la pròrroga i a la posterior tanda de penals. Sempre Yerry Mina. Els anglesos no s’ho creien. Ho tenien fet. Al final, però, el gol del central del FC Barcelona només va servir per allargar el patiment anglès.
L’equip de Southgate va sortir amb voluntat de proposar des de l’inici, amb Kane un cop més com a clara referència a dalt. Càtedra del davanter del Tottenham en el joc d’esquena a porteria. Va barallar-se amb la defensa, va baixar pilotes, va descarregar el joc, va esgarrapar faltes i va generar en atac. Capaç de treure petroli gairebé sempre. Pugna interessant del dorsal 9 dels anglesos amb els dos centrals de Colòmbia. Perquè Davinson Sánchez i Yerry Mina també van estar a l’altura. També impecables. Atents a la marca i imperials en el joc aeri. La idea de Colòmbia era clara: robar i sortir al contraatac. Proposta reactiva. I aquí, en fase de recuperació, la feina fosca d’homes com ara Barrios i Lerma va ser impagable. Francament bonic també va ser el cara a cara entre carrilers a totes dues bandes. Young-Arias i Trippier-Mojica. Grans pulmons.
Partit molt tàctic i molt físic. Elèctric. Vistós tot i l’absència d’oportunitats de gol realment clares en el primer temps. L’únic xut de Colòmbia entre els tres pals en tota la primera meitat va arribar al minut 46 (Quintero). Colòmbia va tenir aproximacions, però li va costar connectar amb Falcao, un illot perdut entre els tres centrals anglesos. Les dues millors accions d’Anglaterra van arribar en un xut de falta de Trippier que va fregar el pal (42’) i un cop de cap forçat de Kane que va marxar alt després d’una centrada precisament del seu company al Tottenham (15’). La iniciativa era per a Anglaterra i Colòmbia estava millor sense pilota.
Tot l’immens treball defensiu de Colòmbia del primer temps va anar-se’n a norris només vuit minuts després de la represa per culpa d’un error individual. Matusser Carlos Sánchez en el marcatge a Kane a la sortida d’un córner. Penal clar. El futbolista de l’Espanyol va agafar clarament Kane amb l’àrbitre molt a prop. No va caldre el VAR. L’acció va ser evident. I Kane no va perdonar des dels onze metres (0-1). Sisè gol del killer d’Anglaterra en aquest mundial.
El gol va deixar tocada Colòmbia, i Anglaterra hauria pogut sentenciar. Però no ho va fer i l’equip de Pekerman va cremar totes les naus. El seleccionador de Colòmbia va posar tota la carn a la graella. Els minuts passaven i va decidir donar entrada a Bacca i Muriel. Pekerman va posar més davanters però qui acabaria empatant el partit seria un central. Enorme Yerry Mina. El blaugrana havia marcat contra Polònia i contra el Senegal i ahir va repetir. Déjà-vu. Córner des de la dreta de l’atac, rematada poderosa i cap a dins.
El gol no va tenir premi final i en els penals Anglaterra va ser millor. Però la imatge del central del Barça queda absolutament revalorada en aquest mundial. Tres gols en els tres partits que ha jugat i poques llacunes defensives. Amb un equip replegat i sense tants espais al darrere com en el Barça, Mina creix.
Qui continua a la seva és Kane: 30 gols en la Premier, 4 en la FA Cup, 7 en la Champions i de moment ja 6 d’ençà que va aterrar a Rússia. King Kane.