Solidesa contra pólvora

El duel que obrirà els quarts de final, demà a les quatre de la tarda a Nizhni Nóvgorod, serà l’únic entre dues seleccions que ja saben el què és guanyar el mundial, l’Uruguai i França. Els charrúas es van endur la primera de les edicions, al seu país el 1930, i van repetir el 1950 amb el Maracanazo, mentre que els bleus van ser campions com a amfitrions, fa 20 anys. Amb el gran artífex del triomf a quarts de final, Edinson Cavani, com a seriós dubte per la lesió que es va fer precisament després de fer els dos gols a Portugal, els de Tabárez s’aferren al seu bloc i a la seva competitivitat innata, que els ha permès arribar fins a aquesta batalla final amb només vuit protagonistes. L’únic gol encaixat en els quatre partits jugats, tots amb victòria, demostren aquesta solidesa que es posarà a prova contra una de les seleccions amb més qualitat, França, que també té físic, i Mbappé com a màxim exponent, tant de present com de futur. Serà el quart cop que s’enfronten en un mundial, amb un balanç favorable als celestes, amb una victòria i dos empats, sense gols. En l’últim precedent entre ells, a més, un amistós el 2013, també va guanyar l’Uruguai, amb un únic gol de Luis Suárez, que si falta Cavani haurà d’assumir quasi tota la responsabilitat ofensiva.

Quasi una final anticipada

Si el primer partit de quarts de final pot fer saltar espurnes, encara aixeca més expectació el segon, a Kazan. Podria ser una final anticipada, ja que enfrontarà la pentacampiona, el Brasil, amb Bèlgica, una de les grans sensacions del torneig i que enguany està per fi convencent tant amb resultats –ple de triomfs– com amb joc, tot i els patiments contra el Japó a vuitens. La canarinha, que com la seva estrella, Neymar, està anant de menys a més, ja fa alguns anys que ha abandonat el jogo bonito que tradicionalment l’ha caracteritzat. Amb Tite ha apostat més que mai pel pragmatisme, i és un bloc que té molt clar a què juga, confiant alhora en les grans individualitats que té al davant, on Neymar ha tingut l’acompanyament de Coutinho o Willian. Els de Robert Martínez, en canvi, que aspiren a tot, són probablement la selecció que està fent un futbol més vistós i sense especular, sense estar mancada a més de jugadors de qualitat, com Hazard, De Bruyne o el seu referent dalt i autor de quatre gols, Lukaku. Contra el Brasil, això sí, hauran de ser més ferms al darrere i millorar en un dels pocs punts febles que té, si no volen repetir el resultat de l’únic precedent entre ells en la història dels mundials, com va ser el triomf de la seleção (2-0), l’any 2002, que també va ser l’últim cop en què els brasilers van alçar el títol.

És ara o mai

Si Suècia té una bona oportunitat de repetir l’èxit del 1994, quan va ser tercer, o fins tot el subcampionat del 1958, i Anglaterra de tornar a ser campió més de mig segle després –el combinat dels tres lleons feia dotze anys que no arribava a quarts–, sembla que és aquesta. Els escandinaus van de sorpresa en sorpresa i després de ser primers del seu grup, on hi havia Mèxic i Alemanya, i de desfer-se amb solvència de Suïssa, ja no és gens descartable que puguin superar també Anglaterra, que ha arribat fins aquí encomanant-se sobretot a l’encert de Harry Kane (pitxitxi del torneig amb sis gols) i a l’eficàcia a pilota aturada, amb la loteria inclosa dels penals contra Colòmbia. Havent deixat la porteria a zero en tres dels quatre partits disputats fins ara, el combinat de Janne Andersson ho basa gairebé tot en l’ordre i al treball i faltarà veure si en el duel ja de dissabte a Samara, això és suficient contra els anglesos, que tot i no haver brillat tret del dia que van golejar la dèbil Panamà, disposen de recursos variats i jugadors de prestigi i experiència en una de les millors lligues del món. Ara, amb la seva selecció, aspiren per fi a donar un cop sobre la taula, arribant a semifinals per primer cop des d’Itàlia 90. Serà el tercer enfrontament entre Suècia i Anglaterra en la història dels mundials. Els dos anteriors, el 2002 i el 2006, van acabar en empat, tot i que en l’últim precedent, el 2012, els nòrdics van guanyar 4-2, amb un pòquer d’Ibrahimovic, a qui almenys fins ara no han trobat a faltar.

L’únic duel sense campió

Croàcia i Rússia tancaran dissabte a Sotxi els quarts de final en l’únic duel inèdit en un mundial i en què cap de les dues seleccions l’ha guanyat mai. Sembla complicat que els amfitrions, que ja han superat totes les expectatives arribant fins aquí, puguin aspirar al més alt, però no tant pel que fa als croats, que després de ser probablement l’equip més en forma de la fase de grups, va haver de jugar-s’ho tot amb Dinamarca des dels onze metres. La moneda a l’aire dels penals, i l’encert del porter Subasic, com els va passar als russos amb Akinfeev, va sortir cara als Rakitic i companyia, que ara ja miren dalt de tot, somiant millorar la tercera posició de fa vint anys a França, i per què no, fent-ho alçant la copa del món. De moment han mostrat que tenen els arguments per jugar de tu a tu amb qualsevol, però primer, tot i ser clars favorits, hauran de superar Rússia, que tindrà l’arma sempre valuosa de jugar a casa.