“L’Uruguai és el meu segon país.” Antoine Griezmann (Mâcon, França, 1991) no té cap mena d’origen uruguaià, però se sent estretament identificat amb el país sud-americà. “Tinc una mica d’uruguaià. És una nacionalitat i un país que adoro”, explica el futbolista, que aquesta tarda a Nijni Nóvgorod s’hi enfrontarà amb la seva selecció, França. “Serà especial i molt fort emocionalment, però tinc la confiança de fer un bon partit”, indica el 7, que beu mate, escolta cúmbia, li encanta l’almívar de llet, disfruta preparant un asado, parla amb accent i expressions típiques d’allà i és soci del Club Atlético Peñarol.

La connexió uruguaiana de Griezmann ve de lluny. Es remunta als seus inicis amb la Real Sociedad, quan el futbolista, ara de 27 anys, en tenia 18. Aleshores Griezmann, un juvenil que militava al planter txuri-urdin des dels 14 anys, va convèncer Martín Lasarte, el tècnic de la Real, uruguaià, que el va fer pujar al primer equip. En aquell moment, va néixer una prolífica carrera futbolística i també, sense saber-ho, una afecció per un país en què Carlos Bueno, davanter uruguaià de l’equip, va tenir-hi molt a veure. I és que Bueno, onze anys més gran que ell, va acollir el jove francès, al qual va protegir i aconsellar durant aquell primer any, en què el recollia cada dia per anar als entrenaments i després anaven a dinar junts i compartien un temps en què el va endinsar en la cultura del país charrúa.

El primer que va fer Griezmann va ser agafar gust al mate. “Amb Carlos Bueno va adquirir el costum; arribes d’hora, parles de futbol i prens mate... ”, va asseverar Lasarte a aquest diari. “Recordo que de les vacances li vaig portar de Montevideo un mate, un termos, una bombilla. Aquell va ser el primer que va tenir i sé que no ha perdut el costum, pren mate de forma habitual, i això està molt bé”, hi va afegir l’entrenador uruguaià, que va dirigir Griezmann durant dues temporades al conjunt guipuscoà. És corrent veure el jugador de l’Atlético passejant-se amb el mate, per a ell ja un hàbit, un estil de vida, reforçat amb els anys. “Sempre hi ha hagut algun jugador uruguaià en els equips on he estat”, diu el crac francès. “S’ha associat sempre amb nois uruguaians: amb Carlos Bueno, Diego Ifrán, Chori Castro (Real Sociedad), ara Diego Godín i José Giménez (Atlético). Nosaltres vam tenir la sort de portar-lo també, ara té un entrenador argentí, el Profe Ortega, que també és uruguaià...”, va argumentar Lasarte.

De la Real, doncs, va passar a l’Atlético, on va continuar abraçat a l’Uruguai, de colchonero, amb Godín, amb qual es veurà les cares avui. “És un gran amic, estic cada dia amb ell, al vestidor i fora del camp, per això és el padrí de la meva filla petita”, explica Griezmann. “Li agrada el que som, els nostres costums, la nostra música..., i beu més mate que jo”, assegura Godín, que, juntament amb Giménez, també company seu al club roig-i-blanc, intentarà frenar un jugador que no només se sent uruguaià per la manera de fer a fora del terreny de joc, també dins. “M’identifico amb l’estil de joc: ho donen tot per l’equip, mai es donen per vençuts, i ajuden els seus companys”, expressa Griezmann. “L’Antoine és un noi francès, que s’ha criat en el futbol basc i que té matisos de futbol rioplatense, i jo crec que té molt d’aquesta mescla. Té molta grapa, molta empenta, mai dona res per perdut... ”, va manifestar Lasarte sobre el futbolista.