“Un mundial sense Zlatan no és un mundial.” Paraula d’Ibra. Una de les seves cèlebres frases per a la posteritat. Segurament, però, a aquestes altures de la pel·lícula Ibrahimovic deu ser l’únic suec que encara pensa així. Geni i egocèntric a parts iguals. Quan es va retirar de la selecció ara fa dos anys, després de l’Eurocopa de França, en els seus plans de futur no entrava que Suècia es classifiqués per a la copa del món de Rússia. Els nòrdics havien quedat fora de les dues últimes grans cites (el Brasil 2014 i Sud-àfrica 2010) i la classificació el va agafar a contrapeu. Davant el nou escenari, l’estrella dels LA Galaxy va mostrar interès per tornar a pujar al carro de la selecció, però Jan Olof Andersson tenia les coses clares i no va donar la possibilitat de tornar al fill pròdig. Andersson va voler premiar el bloc i no va fer concessions ni tan sols amb el millor futbolista suec de tots els temps. L’aposta era personal i arriscada, però el temps li ha acabat donant la raó. Almenys per ara. Sense la seva gran estrella de les dues últimes dècades, Suècia s’ha plantat per mèrits propis a uns quarts de final d’un mundial. La seva millor classificació des del mundial dels Estats Units del 1994 (tercera).

Suècia té ara un nou líder. L’ombra de Zlatan és allargada, però Andreas Granqvist (16 d’abril del 1985, Påarp) ha assumit el braçal de capità amb orgull i compromís, allunyat de l’ego i les excentricitats del seu predecessor. Granqvist, escollit millor futbolista suec del 2017 en l’última gala Guldbollen –Ibrahimovic havia guanyat aquest guardó onze vegades des del 2005, amb un únic parèntesi (Ljungberg, 2006); i no l’havia guanyat cap central des de Patrik Andersson (2001)–, s’ha erigit en el líder sobri que buscava el seleccionador. Als 33 anys, aquest és el seu primer mundial i molt possiblement també serà l’últim. Deixarà empremta a Rússia. No només per l’excel·lent rendiment ofert a les files del Krasnodar en les últimes cinc temporades (2013-18), sinó també pel seu rellevant paper en aquesta copa del món. Ell i el lateral esquerra Ludwig Augustinsson són els dos únics futbolistes de camp de Suècia que ho han jugat absolutament tot. No s’han perdut ni un minut (360). També és el màxim anotador del seu equip, amb dos gols, tots dos des del punt de penal. Capità amb galons des dels onze metres. La seva participació ha estat clau. Gol contra Corea del Sud en el debut (1-0) i gol en el partit decisiu contra Mèxic (0-3), que donava a Suècia la primera plaça del grup. Tres n’havia marcat anteriorment durant la fase de classificació, en què Suècia va deixar dos cadàvers de renom pel camí com Holanda i Itàlia en la repesca. Només Alemanya, una altra de les víctimes sonades dels nòrdics, ha estat capaç de marcar contra aquesta Suècia en aquest mundial. Corea del Sud, Mèxic i Suïssa s’han quedat a zero, incapaces de superar el mur liderat per Granqvist. Suècia és sinònim d’equip compacte i de rigor tàctic. Les dades de Granqvist com a líder a l’eix de la defensa parlen per si soles: 22 pilotes recuperades i 30 pilotes refusades en quatre partits. Infranquejable sobretot en el joc aeri.

“Harry Kane és un jugador increïble. Marca molts gols, genera moltes oportunitats de perill i té un enorme talent, però estic preparat. Tots estem preparats. Ells han canviat el seu estil. Abans jugaven pilotes llargues, però ara és una Anglaterra més associativa, amb jugadors hàbils al mig del camp”, admetia aquesta mateixa setmana Granqvist. El pitxitxi d’aquest mundial (sis gols suma el davanter del Tottenham) posarà a prova de nou avui (16 h) la fermesa d’aquesta Suècia capitanejada per Andreas Granqvist.

El d’avui serà el partit número 77 de Granqvist com a internacional. Lluny queda ara aquell debut amb la selecció del 2006 contra Jordània. Des de llavors, ha jugat en la Premier League (Wigan, 2007/08), la Serie A (Gènova, 2011-13), l’Eredivisie (Groningen, 2008-11) i la superlliga de Rússia (Krasnodar, 2013-18). L’actual capità de Suècia, però, és un home d’orígens. El Helsingborgs sempre serà el club del seu cor. Fins en tres etapes diferents ha vestit la samarreta del club, amb el qual va fer el salt com a professional (2004-06, 2008 i 2018). Amb el club de la seva vida ha guanyat, de fet, el seu únic títol com a professional (la copa de Suècia, 2006). Quan acabi l’aventura mundialista, l’esperen de nou a casa amb els braços oberts. De l’aparador mediàtic de la copa del món a l’anonimat de la segona divisió sueca. Canvi de registre.