“Un mun­dial sense Zla­tan no és un mun­dial.” Paraula d’Ibra. Una de les seves cèlebres fra­ses per a la poste­ri­tat. Segu­ra­ment, però, a aques­tes altu­res de la pel·lícula Ibra­hi­mo­vic deu ser l’únic suec que encara pensa així. Geni i egocèntric a parts iguals. Quan es va reti­rar de la selecció ara fa dos anys, després de l’Euro­copa de França, en els seus plans de futur no entrava que Suècia es clas­si­fiqués per a la copa del món de Rússia. Els nòrdics havien que­dat fora de les dues últi­mes grans cites (el Bra­sil 2014 i Sud-àfrica 2010) i la clas­si­fi­cació el va aga­far a con­tra­peu. Davant el nou esce­nari, l’estre­lla dels LA Galaxy va mos­trar interès per tor­nar a pujar al carro de la selecció, però Jan Olof Anders­son tenia les coses clares i no va donar la pos­si­bi­li­tat de tor­nar al fill pròdig. Anders­son va voler pre­miar el bloc i no va fer con­ces­si­ons ni tan sols amb el millor fut­bo­lista suec de tots els temps. L’aposta era per­so­nal i arris­cada, però el temps li ha aca­bat donant la raó. Almenys per ara. Sense la seva gran estre­lla de les dues últi­mes dècades, Suècia s’ha plan­tat per mèrits pro­pis a uns quarts de final d’un mun­dial. La seva millor clas­si­fi­cació des del mun­dial dels Estats Units del 1994 (ter­cera).

Suècia té ara un nou líder. L’ombra de Zla­tan és allar­gada, però Andreas Granq­vist (16 d’abril del 1985, Påarp) ha assu­mit el braçal de capità amb orgull i com­promís, allu­nyat de l’ego i les excen­tri­ci­tats del seu pre­de­ces­sor. Granq­vist, esco­llit millor fut­bo­lista suec del 2017 en l’última gala Guld­bo­llen –Ibra­hi­mo­vic havia gua­nyat aquest guardó onze vega­des des del 2005, amb un únic parèntesi (Ljung­berg, 2006); i no l’havia gua­nyat cap cen­tral des de Patrik Anders­son (2001)–, s’ha eri­git en el líder sobri que bus­cava el selec­ci­o­na­dor. Als 33 anys, aquest és el seu pri­mer mun­dial i molt pos­si­ble­ment també serà l’últim. Dei­xarà empremta a Rússia. No només per l’excel·lent ren­di­ment ofert a les files del Kras­no­dar en les últi­mes cinc tem­po­ra­des (2013-18), sinó també pel seu relle­vant paper en aquesta copa del món. Ell i el late­ral esquerra Ludwig Augus­tins­son són els dos únics fut­bo­lis­tes de camp de Suècia que ho han jugat abso­lu­ta­ment tot. No s’han per­dut ni un minut (360). També és el màxim ano­ta­dor del seu equip, amb dos gols, tots dos des del punt de penal. Capità amb galons des dels onze metres. La seva par­ti­ci­pació ha estat clau. Gol con­tra Corea del Sud en el debut (1-0) i gol en el par­tit deci­siu con­tra Mèxic (0-3), que donava a Suècia la pri­mera plaça del grup. Tres n’havia mar­cat ante­ri­or­ment durant la fase de clas­si­fi­cació, en què Suècia va dei­xar dos cadàvers de renom pel camí com Holanda i Itàlia en la repesca. Només Ale­ma­nya, una altra de les vícti­mes sona­des dels nòrdics, ha estat capaç de mar­car con­tra aquesta Suècia en aquest mun­dial. Corea del Sud, Mèxic i Suïssa s’han que­dat a zero, inca­pa­ces de superar el mur lide­rat per Granq­vist. Suècia és sinònim d’equip com­pacte i de rigor tàctic. Les dades de Granq­vist com a líder a l’eix de la defensa par­len per si soles: 22 pilo­tes recu­pe­ra­des i 30 pilo­tes refu­sa­des en qua­tre par­tits. Infran­que­ja­ble sobre­tot en el joc aeri.

“Harry Kane és un juga­dor increïble. Marca molts gols, genera mol­tes opor­tu­ni­tats de perill i té un enorme talent, però estic pre­pa­rat. Tots estem pre­pa­rats. Ells han can­viat el seu estil. Abans juga­ven pilo­tes llar­gues, però ara és una Angla­terra més asso­ci­a­tiva, amb juga­dors hàbils al mig del camp”, adme­tia aquesta mateixa set­mana Granq­vist. El pit­xitxi d’aquest mun­dial (sis gols suma el davan­ter del Tot­ten­ham) posarà a prova de nou avui (16 h) la fer­mesa d’aquesta Suècia capi­ta­ne­jada per Andreas Granq­vist.

El d’avui serà el par­tit número 77 de Granq­vist com a inter­na­ci­o­nal. Lluny queda ara aquell debut amb la selecció del 2006 con­tra Jordània. Des de lla­vors, ha jugat en la Pre­mier Lea­gue (Wigan, 2007/08), la Serie A (Gènova, 2011-13), l’Ere­di­vi­sie (Gro­nin­gen, 2008-11) i la super­lliga de Rússia (Kras­no­dar, 2013-18). L’actual capità de Suècia, però, és un home d’orígens. El Hel­sing­borgs sem­pre serà el club del seu cor. Fins en tres eta­pes dife­rents ha ves­tit la samar­reta del club, amb el qual va fer el salt com a pro­fes­si­o­nal (2004-06, 2008 i 2018). Amb el club de la seva vida ha gua­nyat, de fet, el seu únic títol com a pro­fes­si­o­nal (la copa de Suècia, 2006). Quan acabi l’aven­tura mun­di­a­lista, l’espe­ren de nou a casa amb els braços oberts. De l’apa­ra­dor mediàtic de la copa del món a l’ano­ni­mat de la segona divisió sueca. Canvi de regis­tre.