No titubeja França. A l’hora de la veritat, el conjunt dirigit per Didier Deschamps ha tret la versió més competitiva per caminar amb pas ferm per la fase final i plantar-se a semifinals. Després de desfer-se de l’Argentina, ahir va fer-ho de l’Uruguai en una nova demostració d’adaptabilitat, de solvència i de potencial. I és que el combinat bleu va haver de canviar ahir el registre i va saber gestionar el partit a través de la possessió, no va concedir pràcticament res al darrere i va palesar la diferència de nivell de la majoria dels seus jugadors.

Sobretot, aquesta superioritat individual dels francesos es va evidenciar a la porteria, en què Lloris, en l’única intervenció que va haver de fer, va protagonitzar una de les aturades del mundial en la primera part, amb 0 a 1, favorable als seus; per contra, a l’altra àrea, amb idèntic resultat ja en la segona part, Muslera va fer una pífia descomunal amb un xut llunyà i centrat de Griezmann que es va empassar, enterrant les poques possibilitats que tenien els charrúas de competir.

Abans, el conjunt orientat per Óscar Tabárez havia fet el que se li pressuposava; aguantar, ben endreçat al darrere, intentant buscar en llarg Luis Suárez i Stuani, ahir substitut del lesionat Cavani. No va acabar-li de sortir bé al conjunt celeste, sobretot en atac, en què no va aconseguir connectar amb els seus puntes, incapaços de guanyar un duel a Varane i Umtiti, escortats per un imperial Kanté. La baixa de Cavani, doncs, un davanter que, a més de disputar amb èxit pilotes aèries, és perillós a l’espai –una qualitat que ja no posseeix cap dels dos ariets dels charrúas ahir, ambdós de 31 anys–, va minvar molt l’Uruguai.

Mentrestant, França va saber-se emmotllar al context del matx. Si contra l’Argentina va oferir una versió més defensiva en què va cedir la iniciativa i va buscar les transicions defensa-atac ràpides, ahir va tocar-li proposar mitjançant la pilota i va complir amb escreix. Amb l’únic canvi en l’onze de l’entrada de Tolisso pel sancionat Matuidi –dos perfils similars–, els bleus van combinar amb paciència i amb Griezmann entre línies rebent, Mbappé desequilibrant per la banda dreta, Giroud fixant els centrals i els laterals, Pavard i Lucas Hernández incorporant-se contínuament donant amplitud i profunditat, i van aconseguir controlar el partit i inquietar, tot i no generar un gran volum de clares ocasions. De fet, el primer gol va arribar a pilota aturada, encara que sembli mentida, el punt feble de l’Uruguai en aquest mundial; dels tres gols encaixats en el torneig, dos han estat en jugada d’estratègia. El d’ahir el va fer Varane, que va rematar de cap, avançant-se a la defensa, una falta lateral centrada per Griezmann.

Poques notícies havia donat a dalt, l’Uruguai, un equip de gran esperit i orgull, que precisament recorrent a això va estar a punt de respondre, també amb una rematada de cap, en una acció molt similar al gol dels francesos. La pilota posada per Torreira la va connectar Cáceres amb encert però va trobar-se Lloris, que amb una espectacular estirada va negar el gol al defensa.

Aquesta va ser l’única oportunitat en tot el partit dels homes entrenats pel Maestro, que va intentar sacsejar el seu equip en el segon temps amb l’entrada de Maxi Gómez i el Cebolla Rodríguez. L’efecte del doble canvi, però, no es va poder comprovar ja que just després que els dos jugadors posessin el peu a la gespa França va sentenciar. L’autor de la diana va ser Griezmann, que no la va celebrar, o bé per l’amor que sent envers l’Uruguai, un país al qual admira, o bé per respecte al rival, a Muslera, el porter que va fer la flagrant errada.

Tot i que faltava mitja hora per al final, l’enfrontament va acabar en aquest moment. No va poder reaccionar l’Uruguai, que no es va acostar a la porteria del ben posat equip de Deschamps. Les llàgrimes de Giménez, quan encara no s’havia arribat al minut 90, reflectien la ràbia i el coratge d’un conjunt que ahir va ser impotent contra França, una màquina molt fiable.