Una màquina fiable

No titu­beja França. A l’hora de la veri­tat, el con­junt diri­git per Didier Desc­hamps ha tret la versió més com­pe­ti­tiva per cami­nar amb pas ferm per la fase final i plan­tar-se a semi­fi­nals. Després de des­fer-se de l’Argen­tina, ahir va fer-ho de l’Uru­guai en una nova demos­tració d’adap­ta­bi­li­tat, de solvència i de poten­cial. I és que el com­bi­nat bleu va haver de can­viar ahir el regis­tre i va saber ges­ti­o­nar el par­tit a través de la pos­sessió, no va con­ce­dir pràcti­ca­ment res al dar­rere i va pale­sar la diferència de nivell de la majo­ria dels seus juga­dors.

Sobre­tot, aquesta supe­ri­o­ri­tat indi­vi­dual dels fran­ce­sos es va evi­den­ciar a la por­te­ria, en què Llo­ris, en l’única inter­venció que va haver de fer, va pro­ta­go­nit­zar una de les atu­ra­des del mun­dial en la pri­mera part, amb 0 a 1, favo­ra­ble als seus; per con­tra, a l’altra àrea, amb idèntic resul­tat ja en la segona part, Mus­lera va fer una pífia des­co­mu­nal amb un xut llunyà i cen­trat de Gri­ez­mann que es va empas­sar, enter­rant les poques pos­si­bi­li­tats que tenien els charrúas de com­pe­tir.

Abans, el con­junt ori­en­tat per Óscar Tabárez havia fet el que se li pres­su­po­sava; aguan­tar, ben endreçat al dar­rere, inten­tant bus­car en llarg Luis Suárez i Stu­ani, ahir subs­ti­tut del lesi­o­nat Cavani. No va aca­bar-li de sor­tir bé al con­junt celeste, sobre­tot en atac, en què no va acon­se­guir con­nec­tar amb els seus pun­tes, incapaços de gua­nyar un duel a Varane i Umtiti, escor­tats per un impe­rial Kanté. La baixa de Cavani, doncs, un davan­ter que, a més de dis­pu­tar amb èxit pilo­tes aèries, és perillós a l’espai –una qua­li­tat que ja no pos­se­eix cap dels dos ari­ets dels charrúas ahir, ambdós de 31 anys–, va min­var molt l’Uru­guai.

Men­tres­tant, França va saber-se emmot­llar al con­text del matx. Si con­tra l’Argen­tina va ofe­rir una versió més defen­siva en què va cedir la ini­ci­a­tiva i va bus­car les tran­si­ci­ons defensa-atac ràpides, ahir va tocar-li pro­po­sar mit­jançant la pilota i va com­plir amb escreix. Amb l’únic canvi en l’onze de l’entrada de Tolisso pel san­ci­o­nat Matuidi –dos per­fils simi­lars–, els bleus van com­bi­nar amb paciència i amb Gri­ez­mann entre línies rebent, Mbappé dese­qui­li­brant per la banda dreta, Giroud fixant els cen­trals i els late­rals, Pavard i Lucas Hernández incor­po­rant-se contínua­ment donant ampli­tud i pro­fun­di­tat, i van acon­se­guir con­tro­lar el par­tit i inqui­e­tar, tot i no gene­rar un gran volum de clares oca­si­ons. De fet, el pri­mer gol va arri­bar a pilota atu­rada, encara que sem­bli men­tida, el punt feble de l’Uru­guai en aquest mun­dial; dels tres gols encai­xats en el tor­neig, dos han estat en jugada d’estratègia. El d’ahir el va fer Varane, que va rema­tar de cap, avançant-se a la defensa, una falta late­ral cen­trada per Gri­ez­mann.

Poques notícies havia donat a dalt, l’Uru­guai, un equip de gran espe­rit i orgull, que pre­ci­sa­ment recor­rent a això va estar a punt de res­pon­dre, també amb una rema­tada de cap, en una acció molt simi­lar al gol dels fran­ce­sos. La pilota posada per Tor­reira la va con­nec­tar Cáceres amb encert però va tro­bar-se Llo­ris, que amb una espec­ta­cu­lar esti­rada va negar el gol al defensa.

Aquesta va ser l’única opor­tu­ni­tat en tot el par­tit dels homes entre­nats pel Maes­tro, que va inten­tar sac­se­jar el seu equip en el segon temps amb l’entrada de Maxi Gómez i el Cebo­lla Rodríguez. L’efecte del doble canvi, però, no es va poder com­pro­var ja que just després que els dos juga­dors poses­sin el peu a la gespa França va sen­ten­ciar. L’autor de la diana va ser Gri­ez­mann, que no la va cele­brar, o bé per l’amor que sent envers l’Uru­guai, un país al qual admira, o bé per res­pecte al rival, a Mus­lera, el por­ter que va fer la fla­grant errada.

Tot i que fal­tava mitja hora per al final, l’enfron­ta­ment va aca­bar en aquest moment. No va poder reac­ci­o­nar l’Uru­guai, que no es va acos­tar a la por­te­ria del ben posat equip de Desc­hamps. Les llàgri­mes de Giménez, quan encara no s’havia arri­bat al minut 90, reflec­tien la ràbia i el coratge d’un con­junt que ahir va ser impo­tent con­tra França, una màquina molt fia­ble.