Bèlgica torna a les portes del cel. 31 anys després, els diables vermells treuen el cap a l’Olimp del futbol mundial per banyar, ara sí d’or, la generació amb més talent que ha vist la seva història, deixant en el camí una orgullosa Brasil amb una primera meitat d’hemeroteca, amb un plantejament quirúrgic de Robert Martínez i resistint amb el cor en un puny a un final de partit que el deixa davant la possibilitat d’elevar la seva història. Només França separa ara l’estilista selecció belga del Luzhniki.

Tite venia elogiat fins a l’extrem. Per la seva capacitat per construir un equip fibrós i alhora àgil, fiable i creatiu. Però en el duel de pissarres, Roberto Martínez va afinar, coneixedor de les carències i potencials del seu equip i de les particularitats d’una Brasil que fins ahir no havia evidenciat fuites. El de Balaguer va agafar la clau anglesa i va ajustar cargols, va fer retocs en el reglatge del seu equip des de l’alineació fins a les posicions, sacrificant Carrasco per Chadli i sobretot comprometent l’estil amb l’absència de Mertens i l’entrada de Fellaini. Però Bèlgica va ser un equip esmolat, tendre defensivament, però sempre preparat per agredir en la rèplica, amb un entramat preparat exclusivament per a l’ocasió, defensant amb quatre defenses, incrustant Chadli al mig del camp i sobretot escorant Lukaku a la dreta per amenaçar l’esquena de Marcelo, alliberant De Bruyne de qualsevol rigor defensiu. Així, va respirar amb força a les primeres escomeses del Brasil, amb una rematada de Thiago Silva a la fusta inclosa, va trobar-se amb un gol a favor gràcies a un córner afortunat que Fernandinho va introduir en la seva pròpia porteria i va torturar la calma d’una canarinha que volia atacar, però vivia pensant permanentment en la seva rereguarda.

Poc oficiosa en el replegament defensiu, la selecció belga va contenir amb tanta eficàcia com va poder la insistència del Brasil, i sobretot va ser lúcida apunyalant al contraatac, descarregant ràpidament cap a Lukaku i obligant Miranda a abandonar el seu confort a la zona central, i amb un De Bruyne que domina tots els registres, des de l’atac estàtic fins a la transició, des de l’última passada fins al colpeig. I quan li van oferir la possibilitat d’exhibir-ho, el migcampista del Manchester City va castigar per segona vegada la porteria d’Alisson amb un xut net, amb l’empenya, lluny de la silueta del porter del Roma, enviant a la lona una canarinha que va tenir estones de veure-ho tot borrós.

Atropellat tàcticament pel seu homòleg en el primer acte, Tite va demanar audiència al descans. Dret a rèplica. Va redibuixar les seves conviccions del 4-1-4-1 al 4-4-2, centrant Neymar i posant en nòmina Firmino. El Brasil va ser valent. Quin remei. I en un partit d’entrenadors, el desenllaç va quedar a mercè d’un contraatac belga o del fet que la insistència del gegant sud-americà acabés fent estralls prop d’un Thibaut Courtois, de qui no va faltar el seu repertori de mans habitual. Una clau a Douglas Costa, que no va trigar a comparèixer a toc de corneta.

El Brasil, que en la primera meitat s’havia vist abaixant les orelles i la cua, orfe de l’equilibri de Casemiro per segar els contraatacs rivals, va desplegar les plomes en la represa en l’intent d’intimidar una Bèlgica que va tenir un moment de dubte, i que quan semblava que s’aclimatava a les circumstàncies, va veure com la flama de la pentacampiona revivia. Quan un va vestit de groc i du cinc estrelles cosides al pit, qualsevol espurna és bona. I la va encendre Coutinho amb una passada delicada, ben tocada a l’entrada d’un Renato Augusto que havia acabat d’entrar i que va triar bé un pal per fer inútil l’estirada de Courtois i obrir el cel de Kazan a un final novament trepidant, en què Bèlgica va evidenciar que mirar enrere no li acaba de fer el pes i en què primer Renato, amb una rematada lleugerament desviada i després Coutinho, amb un xut impropi del seu talent, van tenir les seves oportunitats. Els diables van arribar amb la llengua a fora, però van resistir amb tot el cor. La resta ho va fer Courtois, que amb una estirada que ja és història del torneig, va negar un gol en el temps afegit a Neymar per enviar Bèlgica a la semifinal, per desafiar el sostre de vidre de tota una nació.