Hierro es desvincula de la federació espanyola
Canvi d’aires. El seleccionador durant el mundial, amb contracte en vigor fins al 2022, declina l’opció de tornar al seu càrrec com a director esportiu
Que Fernando Hierro no seguiria exercint el càrrec d’entrenador de la selecció espanyola era un secret de domini públic, i encara més quan Luis Rubiales, el president de la RFEF, no es va estar de parlar de possibles candidats a ocupar la banqueta ja en el vol de retorn a Espanya, amb l’eliminació encara ben calenta. La incògnita, doncs, era saber què faria Fernando Hierro, director esportiu de la RFEF fins dos dies abans d’iniciar-se el mundial, i que encara tenia el contracte en vigor. I el dubte es va esvair ahir, quan les dues parts implicades van anunciar a través d’un comunicat el final de la seva relació. “Hierro ha declinat tornar al seu càrrec com a director esportiu de la RFEF per buscar nous horitzons i emprendre nous reptes professionals”, va explicar la federació, en un text en què també es va voler agrair a Hierro el seu compromís i els seus “valors professionals i humans”.
Ara doncs, a la RFEF se li ha girat una feina doble, ja que no només ha de trobar un nou seleccionador, sinó també un nou director esportiu, i amb l’inici de la fase de classificació per a l’Eurocopa del 2020 en l’horitzó més immediat. De tècnics, Míchel i Luis Enrique semblen els més ben situats, al davant de Quique Sánchez Flores, però encara no hi ha cap candidat conegut per a la vacant que ha deixat Hierro en el despatx de la direcció esportiva.
El principi del final
“Tenia tres opcions: dir que no, marxar o fer una passa endavant.” Així va explicar Fernando Hierro, el 13 de juny passat, la seva decisió d’ocupar la banqueta de la selecció espanyola a dos dies de començar el mundial, després del terratrèmol provocat per l’anunci de l’acord entre el Madrid i Lopetegui que va acabar amb el seleccionador sent acomiadat. Sense temps de reacció, Luis Rubiales, el president de la RFEF, va optar per tocar les coses tan poc com fos possible i li va oferir el lloc a Fernando Hierro, que des del novembre passat ocupava, per segona vegada, el càrrec de director esportiu de la RFEF, després d’haver-ho fet ja entre el 2007 i el 2011, l’etapa més daurada de la història de la selecció espanyola. “Aquest és un repte molt bonic i apassionant. Les circumstàncies són les que són, però he acceptat aquesta responsabilitat amb valentia. Tenim un grup de jugadors que porta dos anys treballant en aquest mundial i no podem defraudar”, va explicar Hierro el dia de la seva presentació.
Tot i disposar d’una plantilla amb una qualitat enorme, ja en el primer partit, contra Portugal, es va intuir que Espanya no girava rodona, i les males sensacions encara es van engrandir en els enfrontaments contra l’Iran i el Marroc, en què el combinat estatal va patir moltíssim per guanyar-se el bitllet per a la propera fase. I va ser precisament en els vuitens, contra Rússia, on tot va esclatar. En primer lloc, perquè va ser el primer duel en què Hierro va intervenir en l’alineació de base, canviant Iniesta per Koke i donant-li la titularitat a Marco Asensio. I després, perquè el tècnic es va mostrar incapaç de reaccionar en vista del mur construït per Rússia, fins a fer la sensació, en la pròrroga, d’acceptar com a bona la loteria dels penals. Tot plegat va acabar amb Espanya eliminada, un nyap que la premsa més propera a la selecció va atribuir a la mala gestió que es va fer de la crisi de Lopetegui.
La figura de Fernando Hierro, doncs, havia quedat molt tocada, i per això el malagueny ha decidit fer un pas al costat i marxar. A Luis Rubiales se li ha girat feina, molta feina.