L’última barrera dels anglesos lluny de casa
Croàcia-Anglaterra. El conjunt dels tres lleons intentarà accedir per primer cop a una final fora del seu territori; els balcànics arriben amb dues pròrrogues a les cames
Anglaterra no coneix la llum més enllà de les seves fronteres. Els inventors del futbol treuen tot el llustre que poden a la Jules Rimet del 1966, que va ser conquerida a l’escalf de l’estadi de Wembley, però busquen amb insistència demostrar al món que també saben guanyar lluny de l’illa.
Després de quedar-se a les portes de la final del mundial a Itàlia 90, quan la tanda de penals li va girar l’esquena contra la selecció d’Alemanya (Stuart Pearce i Chris Waddle van fallar els seus llançaments), el conjunt dels tres lleons jugarà per tercera vegada una semifinal mundialista, ara amb un equip ple de sang jove i que s’ha tret la llosa històrica de les tandes en l’eliminatòria de vuitens contra Colòmbia.
Tampoc li ha anat malament, a Croàcia, des del punt fatídic. Després de somriure des dels onze metres contra Dinamarca i Rússia, els balcànics trepitgen una semifinal per segona vegada en la història liderats per la parella que formen Ivan Rakitic i Luka Modric al mig del camp, però penalitzats per dues pròrrogues consecutives que li han deixat cicatrius a les cames. Un inconvenient evident per desafiar la solidesa física d’una Anglaterra que acaba de despatxar Suècia dintre del temps reglamentari. “Croàcia és una nació petita, però és impressionant la capacitat que tenen per generar talent. Serà una nit molt complicada”, va convenir ahir Gareth Southgate, que va haver de fer front a reiterades preguntes sobre l’èxit dels anglesos l’any 1966. “Fa tant que ja ni ho recordem. Ara només podem disfrutar del dia, del nostre futbol, som un dels equips més joves i amb menys experiència del torneig. No podem dir si serem capaços d’arribar tan lluny”, va expressar el preparador anglès, que podrà disposar de les seves millors gales per fer front a una Croàcia més experimentada. “És veritat que hem tingut cinc batalles duríssimes, però aquí no hi ha temps per a fatigues. Jugaran els que veiem millor. Tenim esperances i fe en els nostres futbolistes”, va exposar ahir Dalic, tot reconeixent que, per les individualitats de què disposa Croàcia, el més normal era construir un equip que pogués lluitar per coses importants. Avui ho intentarà.