Kylian Mbappé està acaparant bona part dels flaixos d’aquest mundial, en què amb només 19 anys està tornant a confirmar la seva gran qualitat. També li va passar el mateix abans de començar el torneig a Antoine Griezmann, el gran protagonista fins que no va fer pública la seva decisió de quedar-se a l’Atlético de Madrid amb el ja famós reportatge. Plouen els elogis també per a N’Golo Kanté, més que merescuts per la seva feina impagable al mig del camp. Però si algú pot presumir de ser ara mateix el nou heroi nacional a França, ja que gràcies al seu gol contra Bèlgica ha portat el combinat bleu a disputar per tercer cop en la seva història la final d’un mundial, aquest és Samuel Umtiti.

El 8 de juliol del 1998, el salvador francès va ser l’aleshores encara jugador del Parma Lilian Thuram, que amb dues dianes va liderar la remuntada contra Croàcia en les semifinals del seu mundial, en què el combinat del gall faria servir aquesta condició d’amfitrió per afegir el seu nom a la selecta llista de seleccions campiones del món. Llavors, Big Sam, com es coneix Umtiti, encara era petit. Només tenia quatre anys i en feia tan sols dos que havia viatjat amb la seva família des de la seva natal Yaoundé, al Camerun, cap a Lió. Vint anys després, la seva rematada de cap a la sortida d’un córner servit per Griezmann, per batre Courtois, queda ja per a la història dels mundials. Com aquella, semblant, del també blaugrana Carles Puyol en el mundial de Sud-àfrica, en què també de cap i de córner, a centrada de Xavi, va tombar Alemanya en les semifinals. “Els del 98 van fer la seva feina i nosaltres estem escrivint la nostra pròpia història. Hem fet el que feia falta per estar en la final”, assegurava en zona mixta Umtiti, que va ser escollit MVP del partit.

Més enllà del seu gol decisiu, la fortalesa defensiva que està oferint el blaugrana a l’eix de la rereguarda al costat del madridista Raphaël Varane, juntament amb la solidesa i el treball de tot l’engranatge bleu, ha estat clau perquè França s’hagi plantat a la final d’aquest mundial, on és l’única, de les grans favorites, que ha demostrat aquesta condició. Els números deixen pocs dubtes. A banda dels només 4 gols –3 d’aquests contra Argentina– que han encaixat els de Didier Deschamps en els sis partits jugats, les tan sols 15 rematades que ha rebut Hugo Lloris en tot el torneig són una altra prova de fins a quin punt és difícil crear perill a França. Bona part d’aquest mèrit també és d’Umtiti. I això que no està al cent per cent físicament. Les molèsties físiques que arrossega al genoll esquerre, però, després d’una temporada molt exigent amb el Barça –contra Dinamarca, amb totes dues seleccions ja classificades per als vuitens de final, va descansar per precaució i abans de les semifinals es va entrenar en solitari– no li estan impedint mostrar diverses de les seves millors virtuts que ja fa dues temporades que deixa veure també al Camp Nou. Una d’aquestes, el seu inconformisme i ambició, com també s’encarrega de ressaltar Deschamps: “Són joves, però tenen caràcter i mentalitat guanyadora.”

Present també en la final de l’última Eurocopa, amb derrota contra Portugal –el Barça va enllestir el fitxatge en ple torneig pagant 25 milions d’euros a l’Olympique de Lió–, Umtiti, que com Varane, segueix sense veure cap targeta, tindrà diumenge l’oportunitat de continuar ampliant el seu palmarès. A Lió va guanyar una copa i una supercopa; a Barcelona, una lliga, dues copes i una supercopa, i ara, en la final al Luzhniki de Moscou, i en el que serà el seu partit número 25 com a bleu, buscarà el seu primer títol amb la seva selecció. Ni més ni menys que un mundial, on ja ha deixat la seva empremta.