Croàcia fa història
La selecció croata arriba per primera vegada a la final d’un mundial només 27 anys després d’haver assolit la seva independència
Mandzukic fa el gol del triomf en la segona part de la pròrroga
Tot i haver aconseguit la independència de Iugoslàvia fa només 27 anys, Croàcia podrà presumir del que no poden molts països, haver jugat la final d’un mundial de futbol. Van estar a un pas de jugar-la els croats l’any 1998, a França, però aquella vegada van caure a semifinals contra els amfitrions (2-1). Thuram va remuntar el gol de Suker i va deixar sense final a una gran generació de futbolistes que liderava el propi Suker i en la que també destacaven els Boban, Jarni, Prosinecki, Stimac... Vint anys després, els actuals jugadors croats que lideren Rakitic, Modric i Mandzukic podran venjar a aquells, però ho podran fer en la final, contra França, després de derrotar en la pròrroga a una Anglaterra massa conservadora amb un gol de Mario Mandzukic, ja convertit en heroi nacional. Anglaterra, per la seva part, no aconsegueix a Rússia allò que busca des de fa molts anys. Els anglesos, els inventors del futbol, només han jugat, i guanyat, la final d’un mundial. Va ser l’any 1966, quan eren amfitrions. Ha plogut molt des d’aquell any i esperaven repetir a Rússia, després d’haver aconseguit un grup sòlid i haver caigut en la part més fàcil del quadre, però la fe croata i el cansament dels jugadors de Gareth Southgate els van apartar ahir del seu objectiu.
Durant molts minuts el partit havia estat allà on volia Anglaterra. El combinat de Southgate és tot un especialista en les jugades a pilota aturada. Havia marcat, abans de les semifinals, vuit dels onze gols que havia fet en el mundial en aquest tipus d’accions. I així va arribar el gol contra Croàcia. Havien marcat els anglesos de penal, de falta assajada i de córner. Aquesta vegada va ser amb un llançament de falta directa. El lateral del Tottenham, Trippier, està sent el millor del mundial en el seu lloc. Corre amunt i avall i està mostrant que té una enorme precisió amb la seva cama dreta. Ell és l’encarregat de llançar els córners des de la seva banda. Ho va provar de falta i va inaugurar el marcador molt aviat, als cinc minuts, un gol que va caure molt malament en el combinat croat.
Croàcia va trigar a refer-se. Quan ho va fer, va tenir més la pilota, però es va trobar amb una selecció anglesa que jugava molt còmode. Intentaven construir Rakitic i Modric, però Mandzukic estava desaparegut. Es barallava amb els centrals anglesos, però no li arribava ni una pilota. Els croats van arribar a desesperar-se en la fase final de la primera part. Totes les pilotes que buscaven l’àrea rival es trobaven amb un mur, el que formaven Walker, Stones i Maguire. Ho intentaven els croats des de lluny amb xuts de Perisic i Rakitic, però sense posar en problemes a Pickford. En canvi, Anglaterra va estar a punt de marcar i sentenciar el partit poc abans del descans. Una pilota filtrada va arribar a Harry Kane, que va desaprofitar una doble oportunitat. Primer enviant la rematada al cos de Subasic i després rematant al pal. Kane porta sis gols en aquest mundial, però el partit contra Croàcia no va ser precisament una de les seves millors actuacions.
En la segona part, els anglesos van ser massa conformistes. Volien que no passés res, només els minuts. La seguretat mostrada per la seva defensa durant tot el campionat havia de ser suficient. Però quan jugues amb foc, et pots cremar. I va arribar una de les poques errades dels centrals anglesos. Walker es va confiar en una centrada des de la dreta i Perisic es va anticipar, potser aixecant massa la cama, i va empatar. El propi Perisic va estar a punt de fer història poc després. Van dubtar massa els centrals anglesos en la sortida de pilota després del gol i d’una d’aquestes errades es va aprofitar el jugador de l’Inter per rematar creuat contra la porteria de Pickford. La pilota va anar al pal i el partit, a la pròrroga.
Les dues seleccions han estat especialistes en pròrrogues en aquest mundial. Era la segona per Anglaterra (la va jugar contra Colòmbia en els vuitens de final) i la tercera per Croàcia (la va disputar contra Dinamarca en els vuitens i contra Rússia en els quarts). Acumulaven mitja hora més en les cames els croats, però van semblar molt més cansats els anglesos. Física i mentalment. Ho va intentar Stones, com no, a pilota aturada i Vrsaljko va salvar el gol a la línia. Però la defensa anglesa ja no era la que havia excel·lit durant tot el mundial. No estaven frescos els centrals i una nova errada de concentració la va aprofitar Mandzukic, el golejador croat, per fer el segon i evitar els penals. I per classificar al seu país per primera vegada per a la final del mundial de futbol.