No hi ha mirades caigudes, ni al vestidor de Bèlgica ni al d’Anglaterra, que avui per segona vegada en la seva història disputaran la final de consolació d’un mundial amb sensacions força similars. Totes dues van aterrar a Rússia sense exigències de guanyar un campionat del món, totes dues han vist el trofeu a l’abast de la mà fent disparar les previsions més optimistes, i totes dues van acabar morint a les portes del Lujnikí. En el cas dels anglesos, fins i tot va ser sobre la gespa del gegant moscovita –on es disputarà demà la final–, en una semifinal de gran volada amb Croàcia.

Per a l’elegant Bèlgica de Robert Martínez, la tarda no serà una tarda qualsevol. I és que encara que el desencís de la derrota contra França continuï torturant el pensament dels seus futbolistes, la possibilitat de fer història continua latent i, en cas d’imposar-se avui a Sant Petersburg, es convertiran en la generació de diables vermells que més lluny ha arribat en un mundial, superant la quarta plaça a Mèxic 1986 i trepitjant per primera vegada el podi. “Hem passat hores difícils, però amb l’ajuda dels nostres familiars ho hem superat i sens dubte volem la tercera plaça”, exposava ahir el migcampista Axel Witsel. “Volem guanyar i completar el que ha estat una experiència increïble, en què els futbolistes i tot l’equip directiu han fet una feina magnífica”, va continuar Robert Martínez, que ha transformat la selecció belga des de la seva arribada i té contracte amb la federació fins al 2020.

Per als anglesos no hi ha més glòria que la del 1966, però per als de Southgate la medalla de bronze tindria un simbolisme prou generós: superar la generació del 1990, que va caure víctima dels gols de Baggio i Schillaci en la final de consolació del mundial del 1990, i aconseguir la millor gesta mundialista del conjunt dels tres lleons lluny de l’illa. Encara que per al seu seleccionador, Gareth Southgate, és més una qüestió de seguir fent camí que no pas de justificar-se amb un resultat. “Aquí del que es tracta és de millorar. Fa anys que treballem en una direcció i hem d’insistir”, va dir el preparador anglès, que, tot i que va reconèixer que li faria il·lusió una medalla mundialista (també va anunciar algun canvi en l’onze d’avui), sembla mirar més enllà de Rússia. Amb contracte fins al 2020 signat amb la federació anglesa, els mitjans britànics ja especulen sobre la possibilitat que li ofereixin un nou vincle fins al 2022, quan s’ha de disputar el mundial de Qatar.