El portagonista
Olivier Giroud
El 9 de Deschamps
Olivier Giroud ha estat sempre el davanter centre de la França dirigida pel tècnic nascut a Baiona, que, a més de confiar en el jugador en aquest mundial, també va confiar-hi en el del 2014 i en l’Eurocopa del 2016
L’ariet no ha vist encara porteria en tot el torneig, i el seu cas evoca el de Stéphane Guivarc’h, el punta del combinat ‘bleu’ campió del món el 1998 que no va fer cap gol
“L’Olivier sap la fe que li tinc.” Per Didier Deschamps, el davanter centre de França és Olivier Giroud (Chambéry, França, 1986). El tècnic s’ha fet un fart de defensar el seu ariet, eternament qüestionat, constantment en el punt de mira de la crítica, en els sis anys que fa ja que és al capdavant del combinat bleu. I és que el seleccionador sempre ha comptat amb el davanter, ara de 31 anys, al qual s’ha aferrat en totes les grans cites que ha hagut d’afrontar. En el mundial del 2014 al Brasil, en què l’equip del gall va caure als quarts de final, Giroud va participar en tots els partits, va ser titular en dos i va formar tàndem amb Karim Benzema, i va acabar el torneig amb una diana; en l’Eurocopa de França de fa dos anys sí que va ser indiscutible a la punta de llança jugant d’inici tots els enfrontaments d’una competició que els francesos van deixar escapar en la final i en la qual va fer tres gols, i en aquesta copa del món, a Rússia, excepte en el primer partit, en què va ser suplent, ho ha disputat tot, però de moment no ha vist porteria i això està fent parlar.
“És veritat que no ha marcat encara, però ho repeteixo: Olivier és importantíssim per al nostre estil de joc. Està bé si marca, però és sempre generós. Pot ser que no sigui un futbolista gaire vistós, però l’equip el necessita encara que no marqui”, manifestava Deschamps. Mentrestant, Giroud tampoc s’impacienta. “És possible que estigui vivint el meu millor moment en la selecció. Em sento molt bé en aquest grup jove i soc una mena de germà gran. Vull contribuir en el que pugui”, explicava el davanter, que reivindica el seu paper en l’equip. “Intento crear espais, jugar pels meus companys; en el futbol es tracta de treballar en equip. Sempre intento escollir la millor opció per al col·lectiu”, indicava el 9. “És útil en atac però també en defensa pel seu joc aeri. Fa moltes coses de les quals es beneficien els seus companys. Atrau molt l’atenció dels defenses que té al voltant”, asseverava Deschamps. Tampoc al vestidor dubten del davanter. “Fa molt de temps que és a la selecció i és molt important per al grup. Estem molt contents amb ell, aporta molt tant ofensivament com defensivament i fa un gran treball de desgast. Potser està una mica frustrat pel fet de no marcar però al final guanyem i ell ens ajuda”, deia el migcampista Blaise Matuidi.
Stéphane Guivarc’h
El recorregut de Giroud en el campionat evoca indubtablement el de Stéphane Guivarc’h en el mundial del 1998, en què França va acabar aixecant l’únic títol mundial que té de moment la selecció bleu. Aleshores, aquell combinat orientat per Aimé Jacquet i capitanejat precisament per Deschamps va convertir-se en campió sense que el seu davanter de referència, Guivarc’h, marqués ni un sol gol en tot el torneig. David Trézéguet i Christophe Dugarry, els altres puntes de l’equip, van fer un gol cadascun, però Jacquet no va retirar la confiança a Guivarch, llastrat per una lesió al genoll des del primer partit, que va fer que es perdés el segon, que fos suplent en el tercer i el quart, però que no li va impedir ser titular en els quarts, les semifinals i la final de la competició. A Giroud no li importaria calcar la història: “Encara que no marqui, si l’equip guanya el partit soc el més feliç. Aquests moments són únics i potser no els podré tornar a viure”, deia l’atacant del Chelsea. “No m’importarà si som campions del món i no he fet cap gol”, simplificava el 9 de Deschamps.