Bèlgica signa el seu millor paper mundialista
Partit pel tercer lloc. El triomf contra Anglaterra permet als de Robert Martínez acabar al podi i millorar la quarta posició que va assolir la generació que va participar a Mèxic 1986
Bèlgica, una de les seleccions que millors sensacions ha deixat en aquest mundial, va veure’s recompensada amb la tercera posició, segellada ahir a l’estadi de Sant Petersburg en superar Anglaterra per 2-0. Un resultat que eleva la generació dels Courtois, Vertonghen, Hazard, De Bruyne i companyia per sobre de la dels Gerets, Scifo, Ceulemans, Claesen... que fins ahir acreditava la millor actuació dels diables vermells en un mundial amb el quart lloc signat a Mèxic 1986. L’empremta deixada a Rússia impulsa que d’aquí dos anys, coincidint amb l’Eurocopa, Bèlgica estigui entre les grans favorites per aconseguir el títol.
El tercer lloc també té accent català, que és el que aporta el seu seleccionador, Robert Martínez. Els plantejaments del balaguerí, en el càrrec des del novembre del 2016, han estat motiu d’elogi dels analistes i, en conseqüència, marxa del mundial clarament revalorat.
Un partit pel tercer lloc no concentra tanta tensió com una eliminatòria, però cal apreciar que ahir tant belgues com anglesos van realitzar un partit seriós per tal d’acomiadar-se de Rússia amb un somriure. El seleccionador anglès, Gareth Southgate, va ser qui més canvis va introduir respecte a l’onze de les semifinals, cinc en total; mentre que Robert Martínez tot just en va fer un parell. Un d’ells va ser Thomas Meunier, que seria l’autor del primer gol en el minut 4 de partit. De fet, quedarà per a l’estadística com el gol més matiner de Bèlgica en un mundial, així com també el més ràpid que encaixa Anglaterra. El lateral dret del PSG, un dels jugadors més actius del duel, va aprofitar una centrada a mitja altura de Chadli per avançar-se als centrals anglesos i, prop del punt de penal, superar el porter Pickford. La jugada va construir-se a partir d’un contraatac, l’arma que més va utilitzar el conjunt de Robert Martínez al llarg del duel. De fet, les arribades belgues van ser contínues i el segon gol va estar a prop en diverses ocasions abans del descans. Ho va evitar detalls, com ara les imprecisions de Lukaku a l’hora de controlar la pilota abans de xutar a porteria, així com la presència del central Phil Jones, molt atent a l’hora d’aparèixer i desviar algun xut perillós de Hazard, que acabaria sent designat com el jugador més valuós del partit.
Per obtenir aquesta distinció hi va tenir molt a veure el fet de marcar el 2-0 en el minut 82 i deixar el partit sentenciat. L’assistència va portar el segell de De Bruyne, també un dels destacats a l’hora de filtrar pilotes entre línies. Cal dir, però, que Anglaterra va fer un pas endavant en la segona part i en algun tram va tenir ocasions de reequilibrar la situació, però li va faltar contundència a l’hora de definir. Harry Kane va quedar-se sense marcar, però amb sis dianes al llarg del torneig i amb la final com a únic duel pendent de disputa és força probable que acabi com a màxim artiller del mundial.