JOSÉ MARÍA GARCÍA-ARANDA
EXÀRBITRE
“Laurent Blanc, amb la seva reacció, va demostrar que era un cavaller”
“Arbitrar aquella semifinal va ser el millor reconeixement a la meva carrera; en vaig gaudir”
“El mundial demostra que s’ha de millorar, però l’experiència ha estat positiva”
José María García-Aranda (Madrid, 1956) va ser l’encarregat d’arbitrar un partit històric entre francesos i croats, la nit en què Thuram va il·luminar la nit i en què sobretot el col·legiat va haver de deixar Laurent Blanc sense la final per una agressió a Slaven Bilic. Era la primera vermella que veia l’elegant central francès en la seva trajectòria futbolística
Era una semifinal, però per a vostè devia ser com una final...
S’ho pot imaginar, només el fet d’anar a un mundial ja havia estat el meu somni fet realitat, i poder arbitrar un partit com aquell, amb un ambient indescriptible, amb tot França il·lusionada, i amb Croàcia que havia estat la gran revelació, era un grandíssim reconeixement a la meva carrera.
Vostè ho ha dit, tot França l’observava. Va ser una prova de personalitat?
Al final veus que és un partit diferent i mires a la tribuna i t’adones que tens tot un país esperant el que passi sobre el terreny de joc, però jo en vaig gaudir. Quan arribes a una semifinal mundialista és perquè tens un bagatge que et permet assumir aquesta responsabilitat en termes d’exigència física, tècnica, d’experiència... És la teva gran prova, però estava preparat.
Eren tan durs com diuen, els croats?
Doncs era un equip aspre, competitiu, però no recordo que fos d’aquells equips que et posen les coses especialment difícils. Evidentment que va ser un partit passional, dur, disputat, però al final tothom va acabar orgullós de la seva feina. Nosaltres també. Òbviament els croats estaven disgustats per l’eliminació, però en el fons eren conscients del que havien fet en aquell mundial.
Suker avança Croàcia, i què sent un àrbitre?
La buidor de l’estadi, la sensació d’incertesa de la majoria de la gent. Un àrbitre principalment intenta estar concentrat en la feina i no deixar-se contagiar per l’entorn, però al final aquestes coses també les sents, i en el moment en què marca Suker, Saint Denis es va esglaiar. Van tenir la sort que Thuram només va trigar un minut a canviar les emocions.
No li va saber greu haver d’expulsar Blanc?
Era una acció a pilota aturada i ho vaig tenir claríssim, no em va deixar alternativa. Però he de dir que el comportament i la reacció de Blanc, pel fet de quedar fora del partit més important de la seva carrera van ser impressionants. Un cavaller. Ell sabia què havia fet i ho va acceptar; qualsevol altre jugador hauria tingut una reacció més calenta i emocional.
N’ha parlat amb ell ‘a posteriori’?
Hem coincidit quan tots dos estàvem treballant per a la FIFA, i hem parlat sense problema, però la veritat és que sobre l’acció no.
Li hauria agradat tenir l’ajuda del VAR aleshores?
Doncs ni sabíem que podia existir, però el fet és que ha vingut per quedar-se. És una eina jove, que encara ha d’ajustar moltes coses, però diria que l’experiència a Rússia ha estat molt positiva. Ningú podia esperar que el VAR funcionés al 100% en aquest mundial, però és important desenvolupar-la.
Una de les obsessions és que el futbol no perdi ritme.
I s’hi està treballant. En les proves inicials es perdia molt més temps del que s’ha perdut durant el torneig. Que el futbol és un esport de ritme la FIFA ho té clar, i es tracta que es pugui aplicar la tecnologia sense influir en el ritme del partit.
La polèmica, per això, no desapareixerà...
Perquè això no és com el tennis, que és matemàtic. La pilota entra o no. Aquí podem estar tu i jo mirant durant una hora la mateixa acció i tenir impressions diferents. En el futbol l’apreciació subjectiva sempre hi serà perquè hi ha molts matisos.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.