Segona estrella per a França
El francès, millor jugador de la final, s’inventa una falta i marca de penal quan Croàcia estava sent millor i obre el camí del triomf
Pogba i Mbappé acaben executant uns croats valents
França torna a ser campiona del món. Ho va ser l’any 1998 i repeteix vint anys després. Ho va ser amb Didier Deschamps com a capità i ara ho fa amb Deschamps com a seleccionador. Era una de les favorites i ha complert. No ha estat de les seleccions més brillants, però sí de les més sòlides. Amb una gran defensa, un mig del camp impenetrable per a molts rivals i una davantera brillant liderada per Griezmann i Mbappé. A més, ha tingut la sort dels campions. Com a mínim en la final, quan, en el mundial del VAR, va rebre una ajuda arbitral quan estava sent superada per una Croàcia que ha fet història a Rússia arribant per primera vegada a la final d’un mundial i que ahir va demostrar en tot moment a Moscou el seu gen competitiu i també la qualitat de futbolistes com Modric, Rakitic, Perisic i Mandzukic.
Croàcia va ser millor en la primera part. França té un grup de jugadors molt fort, de talent i qualitat, però es troba més còmoda sense pilota. Així ha jugat des que Deschamps va arribar a la banqueta. I, tot i ser favorita en el partit, va preferir que Croàcia la dominés per aprofitar les jugades de contraatac, les pèrdues del rival, les constants recuperacions de Kanté, la velocitat de Mbappé i la qualitat de Griezmann. El pla va sortir bé a Deschamps en el primer temps, perquè el domini croat i les moltes oportunitats creades pels balcànics només es van traduir en un gol. França en va fer dos en mitja oportunitat. També és cert que els francesos es van veure afavorits per l’àrbitre i el VAR. Van inaugurar el marcador en una falta que es va inventar Griezmann quan pitjor ho estaven passant els seus. El davanter de l’Atlético de Madrid es va llançar a la piscina prop de l’àrea i Pitana va picar. En aquest tipus d’accions no hi ha VAR i ningú va poder deixar sense efecte l’errada arbitral. De la falta, ben llançada per Griezmann, va arribar el primer gol dels de Deschamps. Croàcia va optar per defensar el llançament ficada a l’àrea, i Mandzukic, que intentava refusar la pilota, va batre el seu porter.
Croàcia va reaccionar. Els croats creien en les seves possibilitats des de l’inici. Havien hagut de jugar tres pròrrogues per arribar a la final, però no hi havia cansament. L’ambició feia que les cames no notessin els quilòmetres correguts, i els balcànics van tenir premi empatant el partit amb una gran rematada de Perisic amb l’esquerra.
Però la final havia de ser injusta amb Croàcia. Havien passat deu minuts entre el gol francès i el de l’empat. I, com un rellotge, deu minuts després, França es va tornar a avançar en una altra jugada polèmica. Després d’un córner, Pitana va ser cridat a l’ordre perquè consultés el VAR. L’argentí ho va fer durant una bona estona i va acabar assenyalant penal per mans de Perisic. Eren clares, però potser involuntàries. Griezmann va transformar el penal.
Croàcia va sortir disposada a remuntar la final després del descans. No era una novetat per al combinat de Zlatko Dalic. Havien començat perdent en partits anteriors i s’havien plantat en la final. Buscar la porteria de França amb molta gent tenia risc i Mbappé aviat ho va mostrar en un contraatac que Subasic va aconseguir frustrar. El porter croat no va poder fer res en una segona jugada de contraatac de Mbappé que va acabar Pogba amb un xut amb l’esquerra ajustat al pal.
El tercer gol de França va deixar molt tocada la selecció croata. Després d’haver estat millors en la primera part i haver marxat al descans perdent de manera injusta per errades arbitrals, els de Dalic van quedar tocats i els francesos ho van aprofitar per fer un quart gol que, tot i fer justícia al bon mundial de Mbappé, era un càstig excessiu per a una Croàcia que havia estat millor en el partit durant molts minuts i que havia arribat a la final de manera justa. Els gols de Pogba i Mbappé semblava que deixaven sentenciada la final, tenint en compte la solidesa que la selecció francesa havia mostrat en defensa durant tot el mundial amb l’excel·lent parella de centrals que formen Varane i Umtiti i la seguretat de Lloris, però el porter francès va cometre l’errada de la seva vida mirant de driblar Mandzukic, que va tocar la pilota i va fer el segon gol de la seva selecció, que tornava a creure en allò que ja havia oblidat.
El gen competitiu dels croats i la capacitat de supervivència que van mostrar durant tota la copa del món els va dur a intentar-ho fins al final, però van acabar claudicant davant uns jugadors francesos que donen al seu país el segon mundial de la seva història, vint anys després d’aquell que van guanyar quan el van jugar com a amfitrions i que els serveix per oblidar la final de l’Eurocopa perduda, també com a amfitrions, fa un parell d’anys contra Portugal.