Donant per bona la premissa que les conviccions es calibren veritablement en l’adversitat, el Mònaco està en un dels moments més importants de la seva història moderna. Encara que la història es quedarà amb l’equip que fa dos anys va conquerir el títol de manera brillant, fent descarrilar el París Saint-Germain amb una plantilla farcida d’apostes incipients convertides en fenòmens mundials com Thomas Lemar i especialment Kylian Mbappé, és avui que el conjunt del principat avalua la seva força mental i la confiança en un projecte que va començar a virar el seu rumb l’estiu del 2014, l’últim en què el propietari del club, el multimilionari rus Dimitri Ribolovlev, va concedir-se fitxatges prohibitius com els de James Rodríguez i Radamel Falcao, per acceptar una via menys ostentosa però que per moments ha aconseguit apartar el focus del futbol francès de París.

Avui Mònaco també acapara titulars, però l’òptica ha canviat. Amb les butxaques plenes de diners (més de 300 milions d’euros en vendes) i tot i haver-se concedit algun fitxatge mínimament il·lusionant darrerament, com el d’Aleksandr Golovin, estrella russa en l’últim mundial, el Lluís II observa amb angoixa com al seu equip li ha sortit la cadena. Com després de desfer-se de les últimes peces del projecte guanyador del 2017 (Fabinho i Lemar han estat els últims de sortir) hi ha un buit de poder que el Mònaco no està aconseguint omplir amb les seves apostes recents, futbolistes joves com Jordi M’Boula (19 anys), Samuel Grandsir (22) i Pietro Pellegri (17), entre molts altres, que estan necessitant més temps del que potser esperava el club per guanyar influència entre els millors. O fins i tot Youri Tielemans, la que semblava una aposta segura després d’haver-se consolidat en el futbol belga amb tan sols 19 anys i a qui se li està fent costa amunt la seva aventura a Montecarlo. Tant, que avui no aconsegueix ser el motor d’un equip que sembla haver gripat i damunt del qual ja comencen a planar dubtes no només sobre el seu present, sinó també sobre el seu futur. “Diria que pot ser el final del model econòmic del Mònaco, que per exemple ha passat de tenir de lateral Benjamin Mendy a jugar amb Antonio Barreca. No podia funcionar tots els anys”, ha resumit en declaracions a RMC l’exinternacional francès Willy Sagnol, impulsat per uns resultats molt pobres. Incapaç de puntuar en les dues jornades inicials de la Champions, el Mònaco encara no ha guanyat en la Ligue 1 davant la seva afició i la seva quota de victòries es redueix al triomf en la jornada inaugural, a Nantes.

Des d’aleshores, ni una sola alegria per a un equip que ha passat de marcar 2,8 gols per partit fa dos anys a fer-ne tan sols un per jornada, i que sobretot s’està dessagnant al darrere, encaixant-ne 1,4 per partit (l’any del títol només en va concedir 31 en 38 jornades) i malgrat que Leonardo Jardim ha intentat modificar el rumb amb un sistema de 3 centrals i carrilers. Així, va caure el seu equip en l’últim intent contra el Rennes al Lluís II, i va marxar a l’aturada de les seleccions amb una crisi que esgarrapa la calma del club estructuralment. “Aquí, quan perdem, ho fem tot l’equip, igual que quan guanyem. I seguirem treballant per trobar solucions”, ha promès Jardim, que necessitarà un cabàs de fe i paciència, i no només seva, per sobreviure als rumors d’un acomiadament imminent i per intentar reconduir la realitat del Mònaco.