Mourinho va marxar del Juventus Stadium exultant, tocant-se l’orella, desafiant al públic, segurament recordant els seus derbis d’Itàlia de quan era entrenador de l’Inter, i després de reconduir una situació límit amb una remuntada agònica en el tram final. D’estar classificada i com a primera de grup gràcies a un gol formidable de Cristiano Ronaldo, que va empalar de primeres una pilota a l’esquena dels centrals de Miralem Pjanic, la Juve va veure com el Manchester United, que havia començat força bé el partit per després desdibuixar-se i veure com la Vecchia Signora no va marcar més gols de miracle, amb dos pals inclosos, va ser capaç de redreçar el rumb i cultivar una situació molt favorable per accedir als vuitens de final. Juan Mata, amb una falta formidable, eludint la barrera i batent Szczesny, va igualar un partit que s’acabaria resolent amb una acció atropellada dins l’àrea que Alex Sandro acabaria introduint en la porteria de la Juve per a deliri d’un Mourinho que veu la llum al final de la fase de classificació.