La Champions s’ha convertit en el malson del PSG, una competició que enterra entrenadors en cada edició. Després del 6-1 del Camp Nou o l’eliminació a mans del Madrid perdent a París, ahir va tocar una altra pàgina en la llegenda negra dels últims temps. 0-2 a l’anada i un rival amb 10 baixes, un mig del camp amb jugadors marginals i dos juvenils com a canvis quan calia un gol per classificar-se. I el United ho va fer. Un penal assenyalat pel VAR i 1-3.

Ningú donava un euro pel United, però Europa no hi entén de tràmits, tal com va comprovar Ramos el dia abans. Tot just s’havia disputat un minut i Kehrer va fer una cessió enrere que va interceptar Lukaku en el 0-1. Aleshores el PSG va mostrar personalitat, va tancar el United a l’àrea fins a esborrar-lo del camp i va trobar l’empat en l’11’ amb un bon moviment d’Mbappé i passada de la mort a Bernat. La lògica reapareixia al Parc dels Prínceps en un monòleg que es va estroncar a la mitja hora amb un xut llunyà de Rashford que Buffon, segurament en el trist comiat de la Champions, va rebutjar com un novell, regal que va tornar a aprofitar Lukaku. Quan l’italià va debutar en la Champions, el punta anglès ni havia nascut. El tram final del primer temps va comportar una altra lesió en l’onze de Solskjaer, l’home miracle, i la certificació que el PSG no podia amagar que ja tenia la por al cos.

La segona part va ser un cremar minuts entre els fantasmes als cervells dels uns i la manca de cames fresques i referents dels altres. Mbappé i Bernat van tenir la sentència, però el drama no va agafar forma fins al xut de Dalot que va anar al braç de Kimpembe. El VAR va avisar l’àrbitre i el jove Rashford va marcar el penal. Ja era el 94’, Cavani va entrar i Neymar va baixar a la banda a esperonar els seus. Aquest any tampoc i Tuchel, a la corda fluixa.