El temps acabarà donant la raó a Louis van Gaal. L’extècnic de l’Ajax, campió d’Europa el 1995, avisava, fa uns mesos, que els neerlandesos serien un dels favorits per guanyar la Champions. Llavors la proclama va sonar com una mofa tenint a davant seu el vigent campió: el Madrid. Els blancs van ser eliminats de manera fastuosa per la trituradora holandesa i el seu futbol coral de precisió. Ahir van tornar a repetir la mateixa operació a Torí contra una Juve capitanejada per Cristiano Ronaldo. Els transalpins eren els favorits: la història i la plantilla pesen. La remuntada contra l’Atlético va ser una carta de presentació impressionant. Es confrontava la veterania local amb la joventut visitant.

Els primers minuts de la Juve van ser letals. El conjunt italià mossegava sense deixar respirar el seu adversari. El punt culminant va ser el gol de Cristiano. El golejador ferotge de la Champions posava en safata el camí de les semifinals. Això semblava, i encara més per les prestacions dels uns i els altres, fins al gol de Van de Beek sis minuts després. L’empat va capgirar la tendència emocional del partit. L’Ajax s’ho va creure, carregat d’aquesta impetuositat adolescent. No hi havia res a perdre. El Juventus va transitar pel camí advers: va témer el pitjor. L’equip local estava descaragolat i amb dubtes, i això va alimentar encara més l’ambició de l’Ajax. Dybala, al caient del descans, es lesionava, i els problemes es multiplicaven per als locals. L’Ajax encara va anar a més en la segona part. Va revolucionar el partit gràcies a un joc coral que va arraconar la Juve. Les ocasions de gol eren constants i Van de Beek i Ziech obligaven Szczesny a fer dues superbes aturades per evitar el segon. La Juve patia, i l’Ajax disfrutava i anava a més en l’elaboració del seu joc, i només un excés de barroquisme en els metres finals impedia tancar l’eliminatòria amb el segon. Aquest gol va arribar de la manera més imprevista, o més ben dit, de la manera més acadèmica i ortodoxa: un gol de córner llançat per Schöne i rematat amb una picadeta de cap per De Ligt. El central s’esmunyia entre Rugani i Sandro per fer el gol que certificava el passaport a semifinals. En els últims minuts la Juve va buscar arguments per a una esbojarrada remuntada que mai va trobar contra un Ajax que a estones semblava un conjunt veterà i d’una experiència a prova d’ensurts. Cristiano Ronaldo es fonia i feia que no amb el cap. El seu somni de guanyar la sisena Champions haurà d’esperar. El fins fa poc ídol del madridisme era eliminat per l’equip que va sepultar el projecte de Florentino.

L’Ajax mai havia guanyat a Torí i mai havia eliminat la Juve. Ahir va trencar l’estadística i torna a una semifinal després de 21 anys. I ho fa a cavall d’un futbol estel·lar que remou les essències de l’escola holandesa del futbol total. Un convidat a la taula dels més grans que ningú s’esperava. Només Van Gaal. Estem davant dels futurs campions?