L’un semblava viure fora del sistema. L’altre, ser una excepció dins el mateix sistema. Però la pilota els ha acabat escollint per batre’s per una plaça en la final. Seria la primera en la història d’un Tottenham que ha escollit una forma de vida diferent enmig de la despesa desfermada de la Premier League, és cert que condicionat per la pròpia elecció de construir un estadi faraònic, però també per les conviccions d’un Mauricio Pochettino criat sota l’aixella de Marcelo Bielsa i que sempre ha estat més partidari de forjar les seves pròpies estrelles que de comprar-les. Per a l’Ajax seria tornar a l’epicentre d’Europa quan molts ja no comptaven amb el seu estil desenfadat, quan els mecanismes del futbol modern semblaven marginar-lo en la rutina de l’Eredivisie. Però inspirat per una generació fidel a l’escut i a una història dictada per Johan Cruyff, el conjunt de l’Ajax s’ha tornat a posar els aficionats de tot un continent a la butxaca amb un futbol sense complexos ni tòpics, àgil i frenètic.

Tots dos amb una massa social d’estreta arrel jueva, el Tottenham i l’Ajax s’enfronten en unes latituds on ningú els esperava a principis de temporada. “Però l’Ajax està en la semifinal perquè ho ha merescut clarament i estic convençut que haurem d’afrontar partits molt competits”, va argumentar ahir Pochettino, reforçat per haver eliminat un dels grans candidats com el Manchester City, però debilitat per l’absència de dos dels seus jugadors més determinants en atac: Harry Kane, que ja no jugarà més aquesta temporada, i Son Heung-min, que ha assumit la quota golejadora en absència del primer. L’Ajax, en canvi, s’ha desplaçat a Londres amb tots els seus efectius i una moral cada vegada més sòlida. “L’equip està perfecte, fresc, i no ens volem conformar a haver arribat fins aquí. Els futbolistes han madurat durant aquest trajecte i ara volem continuar demostrant aquesta personalitat davant els grans reptes”, va reclamar ahir Erik ten Hag, a les portes d’un partit que enfrontarà dos mètodes molt marcats.