L’Ajax continua escalant el mur que separa els equips secundaris a Europa del tron continental. La rebel·lió de l’equip de Ten Hag va posar la bandereta en una altra capital futbolística –Madrid, Torí i ara Londres– aconseguint un triomf que li aplana el camí del seu retorn a una final de la Champions. No hi ha res fet perquè els holandesos van desaprofitar l’ocasió per marxar amb una renda més àmplia i perquè el Tottenham, ahir molt afectat per les baixes, segur que presentarà més batalla que la pobra que va ensenyar al seu estadi.

L’equip de Pochettino va decebre, però, això sí, arribava curt d’efectius sense referències ofensives i havent d’apel·lar al suplent Llorente en l’equip titular. Això va significar una arma de doble tall, perquè quan el partit demanava a crits una sacsejada, el tècnic no tenia ningú a la banqueta més enllà que defenses centrals que poguessin destorbar amb el joc aeri. Els seus arguments tenien més a veure amb l’èpica i amb la necessitat que no pas amb un fil futbolístic. L’Ajax, en canvi, sí que va ensenyar una certa harmonia combinant instants de lucidesa amb d’altres de maduresa. El gol, sempre necessari per enlluernar el joc, el va acompanyar, ja que va ser molt aviat, en el minut 15, quan Van de Beek es va trobar, fruit de la falta de contundència de la defensa local, sol davant de Lloris i va definir amb sang freda. El porter francès del Tottenham, en canvi, sí que va tapar, deu minuts després, una jugada col·lectiva i deliciosa que va tenir millor gènesi que final per als interessos de l’Ajax.

Obligat a canviar el dibuix per la lesió de Vertonghen i passar a defensa amb quatre efectius, el Tottenham va sortir millor després del descans, però l’Ajax va tenir-ho tot sota control. Li va faltar arrodonir la feina, i va estar a punt de fer-ho quan Neres, des de dins de l’àrea, va estavellar la pilota a la fusta. Sense més arguments, el partit va morir davant la seguretat defensiva d’un Ajax que, tot i el gran resultat, encara no ho té tot fet.