Mundial
Vanina Correa (Argentina)
Retorn amb premi
La portera torna després de sis anys d’inactivitat aturant un penal contra Anglaterra
Exemplifica les dificultats de les futbolistes: ho havia deixat empesa per l’amateurisme i la impossibilitat per conciliar-ho amb la maternitat
“Crec que els argentins m’han donat l’empenta per arribar al penal”, va declarar Vanina
Vanina Correa (Villa Gobernador Gálvez, Rosario, 1983) hi era quan l’Argentina va encaixar onze gols contra Alemanya. També quan la seva selecció havia debutat amb molt poc èxit al mundial del 2003. I en la consecució de la copa Amèrica i també en els Jocs Olímpics de Pequín. Però poc es pensava que també hi seria a França 2019 aturant un penal i posant problemes a Anglaterra. Amb 35 anys, ha saltat a la primera pàgina esportiva mundial per una meravellosa actuació que li va servir per guanyar l’MVP del matx però que, d’altra banda, no va poder evitar la derrota de l’albiceleste.
El 2010, Vanina va decidir deixar el futbol. L’amateurisme i les condicions de les futbolistes a l’Argentina feien incompatible la maternitat, la seva feina i jugar a futbol. Enrere quedava una carrera a Rosario Central, Boca, Banfield i Renato Cesarini. Fins que la tornada de Carlos Borrello a la selecció li va obrir els ulls. Borrello la va convèncer, després de diverses negatives, de tornar a la pràctica del futbol sis temporades més tard, tot i que continua havent de combinar la conciliació familiar, la feina com a caixera i la seva passió com a futbolista a Rosario Central. A partir d’ara, a més, hi ha d’afegir gestionar el fet d’haver-se convertit en una personalitat al seu país després d’una actuació majestuosa contra Anglaterra. “Crec que els argentins m’han donat l’empenta per arribar al penal. També els meus fills i la meva família”, explicava després del matx: “No sé com m’ho he fet per arribar-hi. M’he estirat, he tocat la pilota i ha anat al pal. Potser és una mica de sort, potser una mica d’esforç però hi he arribat.” Amb molta més habilitat que fortuna va arribar a totes les pilotes que Anglaterra penjava des de la banda, sobretot l’esquerra, on va trobar una autopista. Res va poder fer, això sí, en el gol de Jodie Taylor, des de la frontal de l’àrea petita (61’). “És molt important tenir una portera que es queda totes les pilotes aèries i que atura un penal. Jo ho vaig celebrar com si hagués estat un gol”, declarava la central Agustina Barroso.
Notícies
Dissabte,5 octubre 2024