Setge a la corona ‘red’

Gira la roda del fut­bol i la corona de rei torna al cen­tre de la taula. Encara amb la retina impreg­nada de ver­mell, amb una marea de 750.000 afi­ci­o­nats del Liver­pool inun­dant els car­rers de la capi­tal del Mer­sey­side, encara amb el som­riure extrem de Jürgen Klopp bri­llant com si fos ahir a les entra­nyes del Wanda Metro­po­li­tano, la Cham­pi­ons es torna a posar en marxa i les jerar­quies que­den de nou sub­jec­tes a la pilota estre­llada i a les nits de fre­nesí euro­peu.

Reforçat per un inici de tem­po­rada imma­cu­lat, en què la der­rota en la Com­mu­nity Shi­eld és una taca menor després d’adju­di­car-se la Superopa d’Europa i de sumar els pri­mers 15 punts de la Pre­mier Lea­gue d’una tacada, el Liver­pool enceta la defensa del títol afron­tant la seva assig­na­tura pen­dent: ren­dir lluny d’Anfi­eld.

I és que mal­grat con­que­rir l’ore­lluda va aca­bar espi­ant qual­se­vol pecat, eva­po­rant les impu­re­ses del camí, les estadísti­ques par­len d’un campió d’Europa que va per­dre 4 de les 6 sor­ti­des lluny de les illes. Tot i el segell inne­ga­ble d’un equip amb una mística espe­cial, els reds van cla­var el genoll al Camp Nou en l’anada de les semi­fi­nals. I de forma con­tun­dent. I van per­dre els tres par­tits de la fase de grups que van dis­pu­tar com a visi­tants, ajor­nant fins a l’última jor­nada el seu accés als vui­tens de final i només sal­vant el coll gràcies a la diferència gene­ral de gols amb el Nàpols. després de clau­di­car al Parc dels Prínceps, d’ento­mar una der­rota sor­pre­nent al Petit Marakana de Bel­grad i de no poder a un San Paolo que precísament obrirà el foc nou per a l’equip de Klopp. “De moment no ens obses­si­ona pen­sar en la com­pe­tició, en la Cham­pi­ons, sim­ple­ment pen­sem en el par­tit de demà [per avui]. Sabem com de com­pli­cat és el Nàpols, un el equip al qual he patit i que a mi m’encanta veure”, va comen­tar ahir el tècnic ale­many.

En ple cicle dolç, després de jugar dues finals i de veure’s en el zenit d’un pro­jecte segur de sí mateix, des d’Alis­son fins a Fir­mino pas­sant per Van Dijk i Salah, el Liver­pool inten­tarà aca­bar de nou desem­bo­cant en una final, enguany a Istam­bul, on ja va gua­nyar la final del 2005 amb una èpica remun­tada con­tra el Milan, enmig d’una Europa en tran­sició en que són molts els equips a la recerca d’un punt d’inflexió, amb el Barça inten­tant evo­lu­ci­o­nar amb l’encaix de De Jong i de Gri­ez­mann, amb el PSG inten­tant plas­mar una expressió col·lec­tiva per fi con­vin­cent amb fit­xat­ges ter­re­nals com els de Gana Gueye, Sara­bia i Ander Her­rera, amb un Beyern en refor­mes després dels adéus de Ribéry i Rob­ben, amb un Real Madrid immers en un mar de dub­tes i la Juve estre­nant cicle, reforçat per l’arri­bada de Mat­hijs de Ligt però amb el dubte de com pot fun­ci­o­nar sota la direcció de Mau­ri­zio Sarri i alguna actu­ació defec­tu­osa en la Serie A.

Tot, amb la presència sem­pre esti­mu­lant d’un Manc­hes­ter City que avui arrufa l nas amb la der­rota a Norwich, pena­lit­zat per­pro­ble­mes defen­siu, però amb la garan­tia inne­ga­ble de ser un equip de segell tatuat a foc, sem­pre pro­po­si­tiu i amb inte­grants com Raheem Ster­ling o Ber­nardo Silva en els millor moment de les seves tra­jectòries. Impol·lut en la Pre­mier Lea­gue els últims dos anys, Europa es sug­ge­reix com un últim estímul per a Guar­di­ola i sobre­tot per al pro­jecte del City.