Un punt i gràcies. I mol­tes gràcies. El Real Madrid, molt vul­ne­ra­ble en la seva estrena euro­pea al San­ti­ago Ber­nabéu, va haver de cor­re­gir una pri­mera mei­tat per obli­dar con­tra el Bru­ges i, mal­grat que va eixu­gar un 0-2 par­cial del con­junt belga, només va ser capaç de res­ca­tar un punt que l’obli­garà a ser con­tun­dent en les jor­na­des res­tants del grup per elu­dir embo­lics.

Rival menys gla­murós del grup, sense les indi­vi­du­a­li­tats del Gala­ta­sa­ray, el Bru­ges va com­parèixer al Ber­nabéu amb una pell de xai que no va tri­gar a des­men­tir, expres­sant-se com un equip capaç de ges­ti­o­nar amb força perícia les seves pos­ses­si­ons de pilota i sobre­tot de des­ple­gar-se amb deter­mi­nació gràcies als seus ata­cants afri­cans. I va ser Emma­nuel Den­nis qui, apro­fi­tant una pas­sada del sud-africà Percy Tau, amb bas­tanta for­tuna i elu­dint la gràcia del VAR en un hipotètic fora de joc, va sor­pren­dre Cour­tois poc després de començar, empe­nyent el Madrid a un equip nota­ble, incapaç de con­cre­tar les seves arri­ba­des en els pri­mers ins­tants i amb por de con­ce­dir con­tra­a­tacs ràpids que es va con­ver­tir en una rea­li­tat poc abans del des­cans, quan de nou Den­nis va apro­fi­tar una pèrdua de Modric per superar amb sub­ti­lesa, just després d’estar a punt d’enso­pe­gar tot sol, la sor­tida de Cour­tois, envi­ant els blancs a la vora del pre­ci­pici.

A toc de cor­neta, obli­gat per l’ago­nia de la situ­ació i refor­mat en el des­cans amb l’entrada d’Aréola, que va haver d’inter­ve­nir només entrar per frus­trar una altra incursió de Den­nis, i de Mar­celo, el Madrid va assem­blar-se molt més al que volia ser des d’un inici, ins­tal·lat a camp con­trari, tro­bant ampli­tud amb els late­rals i reta­llant distàncies aviat gràcies a una rema­tada de cap d’un Ser­gio Ramos que, al límit del fora de joc i mit­jançant el VAR, va con­nec­tar el seu equip a una nit que sem­blava per­duda

Amb mol­tes difi­cul­tats per aca­bar d’invo­car l’èpica en alguns moments, el Madrid com a mínim va tro­bar rèdit en l’entrada de Vini­cius, víctima d’una entrada que va pro­pi­ciar l’expulsió de Vor­mer i de la qual va néixer el gol de l’empat de Case­miro. Unes tau­les que, fora de con­text, retor­nen el Madrid al ter­reny del des­encís, però que veient l’evo­lució dels esde­ve­ni­ments, són un mal menor a Cha­martín.