El somni d’una vila
1a divisió. Nascut a Vila-real, Pau Torres s’ha convertit en un pilar per a Javi Calleja, ha jugat tots els minuts de la primera volta i sobretot ha esdevingut un emblema del projecte dels Roig
El mateix Pau Torres (Vila-real, 1997) no ha tingut retrets per autodefinir-se com “el somni” en carn i ossos de Fernando Roig i José Manuel Llaneza, caps visibles d’un projecte que, quan ell va néixer, transitava encara per la segona divisió i que va fer fortuna a còpia de fitxatges de renom, com Martín Palermo i Juan Román Riquelme. Sota la bandera albiceleste de futbolistes arribats des de l’altra banda de l’Atlàntic, però, sempre s’amagava una passió fervent pel producte de la terra i un futbol de base cultivat amb gust i paciència, obra d’una família Roig que inverteix hores a la seva ciutat esportiva observant un futur que avui ja és present.
I Torres encarna com pocs el projecte de la família. Feia 13 anys que cap futbolista nascut a la vila, a Vila-real, no assolia un lloc al cim de la piràmide grogueta. Des de la irrupció de César Arzo, Víctor Font i Xiscon Nadal (nascut a Palma, però criat des que tenia un any a la localitat), la primera plantilla de la institució no tenia un integrant de la casa. I en el cas del jove central, a més, els fets demostren que la seva partida de naixement no és un simple amulet, sinó que tot el que ha aconseguit fins avui és la conseqüència d’un rendiment notable en una zona del terreny de joc on el Vila-real havia acumulat diverses errades en el mercat, amb Ramiro Funes Mori i Rubén Semedo com a principals exemples. Obligat a reciclar-se en l’eix de la defensa després d’un any molt gris, el club va apostar per Raúl Albiol com a valor experimentat, i Javi Calleja no va trigar a pensar en Pau Torres com un complement ideal després d’una temporada cedit al Màlaga, equip en què el defensa va acabar de forjar-se. “Pau no és una peça de futur, és un futbolista de present”, havia advertit ja el curs passat José Luis Pérez Caminero, director esportiu del club malagueny. I de tornada a casa, Torres ha demostrat tot el potencial d’un futbolista modern, ràpid al tall i net amb la pilota. “El conec des de fa molt de temps i per això vaig confiar en ell. És un jugador que parla el nostre idioma i que sap sortir des del darrere”, ha elogiat Calleja sobre el futbolista que més ha fet servir fins ara en la competició, al qual ha utilitzat durant tots els minuts de la temporada i que, amb un rendiment a l’altura de la categoria, ha cridat l’atenció fins i tot del Manchester City. “La meva sensació és que he de continuar lluitant per tenir minuts aquí i espero estar-me anys a Vila-real”, ha promès el fill pròdig de la vila.
Jesús Navas, a un minut del ple
Amb 35 anys a les cames i una reconversió futbolística que l’ha dut a consolidar-se com a lateral dret –tota la banda és responsabilitat seva–, Jesús Navas continua reivindicant l’eterna joventut convertint-se en el futbolista de camp que més ha utilitzat Julen Lopetegui al Sevilla i quedant a tan sols un minut de completar la volta sencera sense interrupcions. Sense un relleu consolidat –el jove Alejandro Pozo és qui sol actuar en el seu lloc–, el futbolista de Los Palacios continua demostrant que té corda per estona i ja ha assolit el registre històric dels 500 partits amb el Sevilla, amb un contracte vigent fins al 2021.
Qui també ha signat una primera volta de rècord al seu club és Dani García, que ha completat la primera volta sencera, sense descansar un sol minut, seguint les passes d’un Andoni Iraola que la temporada 2010/11 va aconseguir arribar fins a la jornada 24 sense descansar, fins que va ser sancionat.