Procliu Mestalla a grans nits de remuntada, no va haver-hi màgia possible en un estadi buit per les mesures de prevenció del coronavirus. A l’estadi del València només ressonaven les arengues prefabricades que el club va emetre a través del sistema de so i que van quedar en un segon pla en cada xiscle d’alegria d’Ilicic. El davanter de l’Atalanta va marcar un pòquer de gols cristal·litzant el partit ideal per al seu equip: amb espais, degut a la necessitat del rival, i amb les defenses, de tan exposades, abocades al focus permanent que suposa la primera errada.

De dues errades van arribar els dos primers gols de l’Atalanta, que va inaugurar el marcador en el minut 3, 90 segons després que l’àrbitre assenyalés penal de Diakhaby en la primera acció del partit. La revisió del VAR va deixar en evidència el defensor i Ilicic va marcar el primer gol de la nit des dels 11 metres. La segona revisió del VAR també va ridiculitzar Diakhaby en un altre penal, aquest cop innocent per mans, que va suposar el segon gol dels italians. Abans, però, Gameiro va donar esperances al seu equip recollint una (altra) errada de la defensa visitant i rematant a porteria buida.

Gameiro va ser l’únic garant de la resistència de l’equip de Celades i, ja després del descans, va empatar rematant una deliciosa centrada des de la banda dreta de Ferran Torres. Aleshores, l’entrenador local havia posat una defensa de tres homes i va obtenir resultat avançant-se gràcies a la definició de Ferran Torres a una passada en profunditat de Parejo.

L’exposició presentada pel València va tenir la seva cara B, primer en un xut creuat que va refusar Cillessen. I, després, en una acció col·lectiva que va acabar als peus d’Ilicic. El davanter no va perdonar, com tampoc ho va fer, ja en el tram final, amb el València completament vençut per signar el seu quart gol.