Doncs amb la sensació que estem vivint un somni, però és la realitat que ens toca viure. Amb un ull aquí, on tinc la meva dona i els fills, i amb l’altre a Alcover, on hi ha la família i on veiem amb preocupació tot el que s’està vivint. Amb l’esperança que acabi aviat i tancats a casa, si bé aquí a Anglaterra el confinament no és tan exigent. Podem sortir al parc, si sou família podeu sortir junts respectant la distància amb la resta de la gent. El problema és que aquest cap de setmana, com que ha fet bon temps, tinc la sensació que la gent s’ha passat una mica i que les mesures es poden incrementar tenint en compte que segueix creixent el nombre d’infectats.

En comparació amb el que ha succeït en altres llocs d’Europa com ara a Espanya o Itàlia, el sentiment que hem tingut sí que és d’anar una mica a remolc. Sobretot nosaltres, que teníem informació de primera mà de com estava funcionant tot amb els nostres familiars i com aquí fins a dues setmanes més tard no es van prendre mesures en consonància amb el que està passant.

No penso tant en això com sí que passi tot de la millor manera possible i que la salut sigui una prioritat, perquè al final l’esport és espectacle per a la gent i per gaudir-lo hem d’estar tots bé. S’ha parlat de la possibilitat de jugar a porta tancada i si ha de ser per acabar la temporada com es pugui ho entenc, però de cara al curs vinent crec que s’han de reunir totes les parts i entendre que l’aficionat és fonamental en tot això.

La Premier i la Championship en general van de costat, estem bastant lligats i tinc la sensació que el que es faci amb la Premier s’aplicarà també a segona, però per ara l’únic que ens han dit és que fins al 16 de maig no podrem tornar a entrenar i és una data que dependrà molt de com evolucioni el virus.

Sí, la veritat és que per a nosaltres no ha estat gens oportú. Havíem aconseguit cinc victòries consecutives abans que tot parés, quedaven nou partits, alguns a casa, que fent les coses bé els podíem haver guanyat i ho hauríem tingut tot bastant de cara per tornar a la Premier League.

Crec que si ell pogués vindria casa per casa a fer un seguiment [riu]. Cada jugador té una planificació setmanal del que ha de fer, amb el GPS per passar les dades de la seva activitat. També ens controlen el pes, ens han enviat material a casa i per exemple els porters tenim una espècia de rampeta per fer rebotar la pilota i que puguem seguir treballant el tema dels reflexos, els blocatges de pilota, les caigudes...

És un crac, molt difícil de definir. Bielsa és Bielsa. Parlant afectuosament, hi ha dies que el mataries, però després veus com prepara cada setmana, com analitza cada partit com si fos l’últim i això el futbolista ho nota. Sap molt de futbol i, si bé és molt exigent el seu mètode, és dur, tots els que estem al Leeds hem millorat molt amb ell. Val la pena l’esforç perquè aixeques el cap i veus que l’equip és atractiu, que molts equips no ens aguanten el ritme de joc i físic. I això és una conseqüència clara del treball que han fet, tant ell com el seu cos tècnic, que arriba a les vuit del matí a la ciutat esportiva i marxa a les vuit del vespre.

Et fa ser molt més protagonista, et fa arriscar molt més, jugar quasi de lliure. Has d’acceptar el risc però alhora és entretingut, et fa estar molt connectat a l’equip. Hi ha partits en què faig més passades que futbolistes de camp de l’equip rival.

El futbol anglès sempre m’havia cridat l’atenció i quan em va arribar l’oportunitat no m’ho vaig pensar. Al Madrid al final ja pintava poc, vivia molt bé, però un sempre vol aquesta sensació de jugar cada setmana i al Leeds m’he trobat amb la possibilitat de fer-ho en una lliga espectacular, amb futbolistes de molt nivell, estadis plens...; és segona divisió però no ho sembla, podria ser comparada amb moltes lligues de primera, sens dubte.

És un club que, estant a segona, et fa sentir que és un gran equip. Potser juguem a Londres entre setmana, que és a quatre hores d’autobús de Leeds, i hi ha 3.000 o 4.000 aficionats que ens han acompanyat. Juguem a una hora de Leeds i tota la tribuna del darrere de la porteria està plena d’aficionats nostres i el nostre estadi està ple tots els partits. La passió pel Leeds te la fan sentir des del primer moment.