És dur. És veritat que ja vivia fora de casa quan era a Tarragona, però és el primer any que soc tan lluny de la família. Ara fa dos mesos que no veig ningú, però potser en seran quatre o cinc, ves a saber. És una situació molt estranya.

És curiós, perquè al principi, com que va començar més aquí, tothom es preocupava molt per com anava tot. Que ja era coincidència que passés tot allà on havia anat jo, em deien. La meva resposta sempre era que no es preocupessin, i intentava treure-hi importància, però amb la globalització que hi ha, ha arribat a tot arreu en un moment.

Sorprenentment, la província on és Spezia està tocant les més afectades del país, com ara la Llombardia i l’Emília-Romanya, però per nombre de casos l’afectació és la mateixa que qualsevol altra de més al sud. No és punt crític, tot i que ara ja no vagi controlant els casos que hi ha cada dia.

Ens trobem en un punt una mica ambigu, perquè en unes zones del país estan donant més llibertat i en d’altres, menys. Ho fa complicat perquè veus un comunicat per aplicar-se a tot el país, però a la teva província s’ha dit que no. Fa uns dies, per exemple, van dir que es podria sortir a córrer a prop de casa, però la veritat és que a Spezia no tinc gaire clar que es pugui fer. Jo només surto per fer compres essencials, però és veritat que ja s’han obert comerços com ara copisteries, botigues de roba infantil i alguns altres.

Les primeres setmanes, molt bé, la veritat. M’ho vaig prendre amb molta motivació. Tenia una rutina que feia encantat i que segueixo fent, però cada vegada costa més. Des que vam complir un mes, a inicis d’abril, s’ha fet més difícil i costa treure forces. La rutina és la mateixa i mentalment és complicat.

I tant! Tinc una piloteta aquí a casa, però el que necessites és deixar anar la cama i fer volar la pilota. Fent tocs tot el dia acabarem sent tots com Ronaldinho el dia que ens deixin sortir [riu].

M’agradaria saber exactament com es fan les coses a l’Estat espanyol. Aquí a l’inici, la gent s’ho prenia mig en broma, però quan van augmentar els casos, fins i tot abans del confinament, ja s’ho prenien molt seriosament. A tot arreu, hi ha gent de tota mena. N’hi ha que s’ho prenen amb més seriositat i d’altres, amb menys.

No hi ha res definitiu. Els últims dies, s’està parlant de començar a entrenar algun dia de la primera setmana de maig, però tot són hipòtesis. Es parla sobretot de la Serie A, però la Serie B també s’haurà d’acabar, perquè també és dins del futbol professional. Ningú no sap encara què es farà exactament.

Vam jugar-hi un partit i va ser estrany. I és que sentíem els aficionats que s’havien reunit fora de l’estadi. Es van prendre mesures perquè no hi hagués aglomeracions a dins, però fora la gent encara no estava conscienciada i es va acabar arriscant igual.

Jugar a porta tancada és com un entrenament. Hi pots posar tota la intensitat que vulguis, però l’extra de motivació que et dona l’afició no el pots igualar.

Segur. I fins i tot de cara a l’any vinent. Ens haurem de començar a acostumar a aquesta situació en qualsevol esport fins que no s’acabi de controlar la propagació del virus. És trist, però és el que s’ha de fer.

Estàvem en una molt bona ratxa i començàvem a fer un joc molt recognoscible, i aquesta aturada ens ho ha trencat. Volem que es reprengui la competició. Ara bé, no és a les nostres mans i per davant de tot està la salut.

L’inici va ser difícil perquè el futbol és bastant diferent i m’hi vaig haver d’adaptar, però ho valoro molt positivament. Considero que he madurat moltíssim, no només com a jugador, sinó també per aquesta capacitat que he hagut de tenir per adaptar-me a una altra cultura futbolística.

La meva intenció després d’acabar la temporada passada jugant amb el Nàstic era continuar jugant al futbol professional. M’ho vaig haver de pensar perquè el Nàstic era casa meva i a Tarragona estava molt a gust. No m’hagués fet res quedar-m’hi, però quan em va aparèixer aquesta oportunitat vaig pensar que l’havia d’acceptar. No sabia si la tornaria a tenir i era un pas endavant en la meva carrera.

Tinc tres anys més de contracte aquí i hi seré mentre m’hi vulguin. Si hi ha l’oportunitat de fer un pas endavant en la meva carrera, benvingut sigui. Vull seguir en el futbol professional tant de temps com pugui. Ara que som en play-off, és difícil no somiar amb l’ascens a la Serie A, però és clar que no és un camí gens fàcil.