Com tothom, m’imagino. Esperant que passi tot plegat i poder tornar a la rutina normal. No són unes vacances perquè faig exercicis pel meu compte i segueixo amb la meva rutina però m’ho prenc com un període de descans perquè aquesta temporada no he pogut tenir vacances.

És molt més laxa. Al principi sortia a córrer i anava trobant gent passejant. Mires pel carrer i és cert que no veus gaire gent però tot és molt relaxat. Al cap i a la fi, aquí ens ha afectat perquè estem al costat d’Itàlia però no ha estat tan fort com a altres llocs.

Aquí van ser més ràpids que en altres llocs i van prendre mesures de seguida; a més, la gent les va seguir de manera seriosa. Ara, ja ho dic, la gent surt, veus nens pel carrer i és tot més tranquil. No hi ha tant pànic.

En principi s’ha de reprendre tot però sota el meu punt de vista jo no ho faria i donaria per acabada la lliga. La primera divisió és una lliga de 10 equips; per tant, el millor seria que pugessin els dos primers de segona i que no baixés ningú; no suposa tampoc gaire diferència per a la temporada que ve. Jo tinc familiars que són grans i tinc ganes de tornar per estar amb la meva família.

Tant en la primera com en la segona divisió, està tot per decidir. Un dels equips que estava en promoció de descens era el Domzale, que és un dels equips grans del país; i amb possibilitats de salvar-se no tindria sentit que els fessin baixar. Per això deia que l’escenari ideal per evitar injustícies i conflictes seria que pugessin dos equips de segona divisió i que l’any que ve la lliga fos de més equips.

Jo crec que, si fan baixar algú sense jugar, sí que hi haurà més conflictes però, si no, no crec que hi hagi cap problema.

És que a l’inici de la pandèmia no m’ho plantejava perquè no acabava de ser conscient de la gravetat de tot plegat. Aquí no consumeixo televisió perquè és en eslovè i no em va arribar la percepció de perill fins que va escalar. Si ho hagués sabut, hauria demanat al meu club tornar.

Havia vingut a un club que estava preparat per pujar a primera, en una bona dinàmica, amb companys espanyols i tenia moltes ganes, però tot va quedar aturat.

Vaig mantenir el contacte amb un entrenador de la Grama, Jordi Blanco, que viu aquí. Quan va acabar la lliga el curs passat, em va trucar i em va dir que si volia fer una prova amb el Triglav. Vaig acceptar però pensant que faria la prova, tornaria a casa i estaria un temps. Quan vaig arribar allà, els vaig agradar i em van dir que la pretemporada començava ja mateix. Em vaig quedar sorprès. Just acabava d’acabar la lliga en la tercera divisió amb el Cerdanyola i ara havia de començar un nou curs. Però vaig pensar que era una primera divisió, un lloc on mostrar-me, i que no ho podia deixar escapar. Era o ara o mai.

És més dur. Demanen molta intensitat, molta lluita, i seria semblant a una tercera divisió d’aquí o segona B. És cert, però, que hi ha alguns jugadors molt i molt bons. En el Triglav, vaig jugar amb Alex Mertel, que ha jugat un mundial i una Eurocopa.

Molt tranquil. Nova Gorica és una mica més mediterrani i Triglav és molt bonic, amb molts paisatges, i s’hi viu molt bé.

Ja visc a l’estranger i no hi tindria cap problema. Agafaré el que sigui millor per a la meva carrera.