“No m’esperava que aquí tingués tanta exposició”

Té punts simi­lars a la d’Angla­terra. Pot­ser ara a Angla­terra hi ha més ordre, perquè aquí no n’hi ha. Cada equip en cada par­tit xuta molt i té mol­tes arri­ba­des però falta qua­li­tat per con­cre­tar-les. Ara l’Slo­van [de Bra­tis­lava] intenta imple­men­tar un joc més atrac­tiu però en gene­ral s’ataca ràpid, s’arriba amb molts juga­dors a l’àrea rival i física­ment estan millor que a l’Estat espa­nyol. Ara, a diferència del que estem acos­tu­mats, falta una mica més d’intel·ligència o d’ordre a l’hora de tan­car-se quan cal, de per­dre minuts en un ser­vei de banda quan gua­nyes o aquest tipus de coses.

No m’espe­rava que jugant aquí tingués tanta expo­sició perquè després d’un bon any estic rebent l’interès d’alguns equips de lli­gues supe­ri­ors. És una lliga en què hi ha un volum alt de trans­ferències i, de fet, quan vaig arri­bar aquí ja m’ho van comen­tar que l’objec­tiu de l’equip era apro­fi­tar per reva­lo­rar juga­dors joves. Però, tot i així, és fort que se’t valori més aquí que no pas jugant a la segona B espa­nyola. No des­carto tor­nar, però no m’importa tam­poc anar vol­tant un cop ja soc fora de casa.

Aquí ho van tan­car tot molt de pressa. Va ser d’un diven­dres per un dis­sabte, i per això hem tin­gut molt pocs casos. Dar­re­ra­ment, hem anat entre­nant-nos pre­nent les mesu­res necessàries. En alguns moments, fins i tot, era estrany perquè no sabíem si ens estàvem entre­nant per a res.

És un club petit que vivia molt dels patro­ci­na­dors i per això hi ha hagut una reducció sala­rial, però des de l’inici hem vist que el club ens ha vol­gut aju­dar en tot el que calgués i s’ha posat a dis­po­sició dels juga­dors. Cal tenir en compte que el govern ajuda molt els clubs de fut­bol, és un país petit, amb petits comerços, i en tot moment ens ho ha comu­ni­cat tot.

Ara molt bé. Al desem­bre es fa dur. En l’última jor­nada abans de l’atu­rada de desem­bre, la lliga aquí s’atura una set­mana abans que en les espa­nyo­les, estàvem jugant a -9 graus. De vega­des, ho veus tot nevat, amb el fred i pen­ses: «Què coi faig aquí?» Però al mateix temps acaba sent una experiència que gau­dei­xes.

A l’estiu em van sor­tir algu­nes coses de segona B i vaig voler esti­rar una mica més el mer­cat. I de sobte em va sor­tir aquesta opor­tu­ni­tat. Vaig veure que era una lliga que expor­tava juga­dors a lli­gues potents i intermèdies d’Europa, vaig veure el nivell i vaig pen­sar que podria des­ta­car. La filo­so­fia del club és reva­lo­rar fut­bo­lis­tes i em va sem­blar tot molt bé. Des que he tin­gut el trans­fer, a més, ho he jugat tot, així que està tot anant molt bé.

Sí, vaig fit­xar per l’Espa­nyol el segon any de juve­nil des de la Damm, on havia estat una tem­po­rada. I amb l’Espa­nyol abans de la pre­tem­po­rada amb el filial em vaig tren­car el genoll. Vaig anar a parar la l’Alme­ria, després vaig pas­sar al Ful­ham i em va encan­tar l’experiència. Comp­ta­ven amb mi però era massa jove i em vaig dei­xar temp­tar per tor­nar.

Si pogués, ara m’afer­ra­ria a Angla­terra. Hi havia algun filial, com el del Vila-real, que pres­si­o­nava molt i vaig aca­bar res­cin­dint el con­tracte. El Vila-real va aca­bar fit­xant un pivot, de manera que vaig aca­bar al Jumi­lla; d’allà, al filial del Màlaga i, tot i estar en el pri­mer equip quan era a pri­mera, els pro­ble­mes de pubis de l’any pas­sat em van pas­sar fac­tura. Vaig que­dar lliure i vaig fit­xar pel Mic­ha­lovce.