La tragèdia de Heysel, l’episodi més vergonyós de la més que centenària història del futbol europeu, compleix avui 35 anys. Rememorar el que va passar a Brussel·les aquella fatídica tarda del 29 de maig de 1985 colpeix de la mateixa manera que el primer dia i convida a subratllar el que mai no ha de tornar a passar en un partit de futbol de primera magnitud.

Final de la vella, i bella, Copa d’Europa: Juventus – Liverpool. Un partit que, ja aleshores, era de màxim nivell. Platini, Boniek i Rossi, en els italians. Dalglish i Rush, en els anglesos. Paraules majors. I per donar-los alè, milers d’aficionats arribats des d’Itàlia i Anglaterra. Tifosis i hooligans, quan els tifosis i, sobretot, els hooligans eren els amos de les graderies.

El problema principal, però, va ser la nefasta tria que va fer la UEFA de la seu la final de la màxima competició continental. El decrèpit estadi de Heysel, construït de pressa i corrent l’any 1930, era una instal·lació obsoleta i sense les mínimes mesures exigibles per a un esdeveniment d’aquesta magnitud. Per si no n’hagués prou, la distribució de les entrades va ser terreny adobat per a la tragèdia. Un fons sencer per a l’afició de la Juve i a l’altre, dues terceres parts per a l’afició del Liverpool i un terç, el fatídic sector Z, destinat al públic “neutral”. Allà hi van anar a parar, sobretot, aficionats italians. 32 d’ells perdrien la vida.

Una hora abans del partit, en el sector on s’aplegaven els aficionats del Liverpool, molts d’ells en un evident estat d’embriaguesa, van començar a volar objectes contra la zona dels seguidors de la Juventus. Aquests, en el seu intent de protegir-se dels hooligans, es van acumular contra el mur on s’acabava la grada i contra les tanques protectores que els separaven del terreny de joc. Les tanques, fixes i sense sortides d’emergència, van ser una trampa mortal.

Per acabar-ho d’adobar, multitud de seguidors situats en altres parts de l’estadi van saltar a la gespa, armats amb pals i altres objectes, amb la intenció d’agredir els aficionats rivals. Això va provocar que les forces de l’ordre es dediquessin a separar les zones de l’estadi amb cordons de seguretat i no intervinguessin amb la celeritat necessària al lloc on centenars de persones necessitaven una sortida urgent per no morir asfixiades. La tempesta perfecta es va culminar amb el tancament dels accessos a la zona de la grada on s’havien produït les allaus, per evitar que hi entrés ningú més. El sector Z es va convertir aleshores en una gàbia en què van morir 39 persones (32 italians, quatre belgues, dos francesos i un irlandès) i 600 més van quedar ferides.