«Vostè ha vist mai un gat entrenant-se?»

MESSI BRI­LLA. «Està can­sat», va dir Diego Mara­dona sobre Messi. «Guar­di­ola va dosi­fi­car Xavi, però no Leo», va apun­tar, sem­pre polèmic. Ahir no se'l va veure exte­nuat ni de bon tros. Pot donar les gràcies el selec­ci­o­na­dor argentí: Leo va ser el canvi de ritme indis­pen­sa­ble en un equip que a la zona de cre­ació va al ralentí. Fa alguns dies, Fer­nando Sig­no­rini –pre­pa­ra­dor físic de l'albi­ce­leste i artífex de la ple­ni­tud del Mara­dona del Nàpols– va dir que també física­ment eren sem­blants Diego i Leo. «Messi és un mira­cle de la genètica. Farà que se'm cai­guin les reti­nes. És difícil de creure el ver­ti­gen que té la freqüència de pas i de movi­ments. En un mateix movi­ment en fa sis o set.» Sig­no­rini és un estudiós del talent innat i un escèptic de les clas­ses tècni­ques que dic­ten les esco­les de fut­bol. Pensa que gai­rebé res del que feia Mara­dona i ara fa Leo pot entre­nar-se: «Vostè ha vist mai un gat entre­nar-se per caure sem­pre bé o per saber com aco­mo­dar el cos per no fer-se mal? Jo tam­poc.»

MARA­DONA, «M» de MUN­DIAL. La gran cita del fut­bol és una guia útil per repas­sar la bio­gra­fia de Mara­dona. La imma­du­resa d'Espa­nya 82, la ple­ni­tud de Mèxic 86, l'heroïcitat insu­fi­ci­ent d'Itàlia 90 i el miratge dels EUA 94. En aquell mun­dial ian­qui anava camí de vèncer el rival incon­que­ri­ble: el temps. Després del par­tit con­tra Nigèria, una infer­mera va anar cap a ell a peu de camp (mai no es va tor­nar a veure tal cosa) per por­tar-lo a fer el con­trol anti­do­patge. Lla­vors, tot es va aca­bar. Va ser culpa seva, és clar. Als EUA 94, però, molt agraïts amb la feina de pro­moció que només esmen­tant el seu nom van dur a terme fins a la fatídica segona jor­nada del tor­neig. Ahir, va tor­nar als mun­di­als, també con­tra Nigèria. Diria que es va posar ves­tit per no temp­tar-se d'entrar a jugar si s'hagués dei­xat el xan­dall.

ANGLA­TERRA NO Té «MAKE­LE­LES». Ger­rard i Lam­pard són dues flet­xes des­co­mu­nals. Arri­ben a zona de gol des de la segona línia com vostè i jo ens cor­dem les saba­tes. Ho fan de manera natu­ral, sem­pre en el lloc i el moment adi­ent. Com experts en el tema, tro­ben que és un pecat haver-se de que­dar man­te­nint la posició i fer els relleus. Són fills del joc anglès més tra­di­ci­o­nal. Ni Cape­llo ni ningú pot can­viar gai­rebé 200anys d'història.

Ramiro Martín-Lla­nos

Redac­tor