MESSI BRILLA. «Està cansat», va dir Diego Maradona sobre Messi. «Guardiola va dosificar Xavi, però no Leo», va apuntar, sempre polèmic. Ahir no se'l va veure extenuat ni de bon tros. Pot donar les gràcies el seleccionador argentí: Leo va ser el canvi de ritme indispensable en un equip que a la zona de creació va al ralentí. Fa alguns dies, Fernando Signorini –preparador físic de l'albiceleste i artífex de la plenitud del Maradona del Nàpols– va dir que també físicament eren semblants Diego i Leo. «Messi és un miracle de la genètica. Farà que se'm caiguin les retines. És difícil de creure el vertigen que té la freqüència de pas i de moviments. En un mateix moviment en fa sis o set.» Signorini és un estudiós del talent innat i un escèptic de les classes tècniques que dicten les escoles de futbol. Pensa que gairebé res del que feia Maradona i ara fa Leo pot entrenar-se: «Vostè ha vist mai un gat entrenar-se per caure sempre bé o per saber com acomodar el cos per no fer-se mal? Jo tampoc.»

MARADONA, «M» de MUNDIAL. La gran cita del futbol és una guia útil per repassar la biografia de Maradona. La immaduresa d'Espanya 82, la plenitud de Mèxic 86, l'heroïcitat insuficient d'Itàlia 90 i el miratge dels EUA 94. En aquell mundial ianqui anava camí de vèncer el rival inconquerible: el temps. Després del partit contra Nigèria, una infermera va anar cap a ell a peu de camp (mai no es va tornar a veure tal cosa) per portar-lo a fer el control antidopatge. Llavors, tot es va acabar. Va ser culpa seva, és clar. Als EUA 94, però, molt agraïts amb la feina de promoció que només esmentant el seu nom van dur a terme fins a la fatídica segona jornada del torneig. Ahir, va tornar als mundials, també contra Nigèria. Diria que es va posar vestit per no temptar-se d'entrar a jugar si s'hagués deixat el xandall.

ANGLATERRA NO Té «MAKELELES». Gerrard i Lampard són dues fletxes descomunals. Arriben a zona de gol des de la segona línia com vostè i jo ens cordem les sabates. Ho fan de manera natural, sempre en el lloc i el moment adient. Com experts en el tema, troben que és un pecat haver-se de quedar mantenint la posició i fer els relleus. Són fills del joc anglès més tradicional. Ni Capello ni ningú pot canviar gairebé 200anys d'història.

Ramiro Martín-Llanos

Redactor