ALE­MA­NYA I ÖZIL. Els que vam obrir els ulls al món del fut­bol amb l'arri­bada de Johan Cruyff al Barça i amb el Mun­dial del 1974 tenim motius per tenir la vista una mica can­sada per mol­tes coses que hem hagut de veure després. Però també se'ns han humi­te­jat d'emoció en alguns par­tits, amb deter­mi­nats equips i, des d'una òptica radi­cal­ment culer, amb l'equip que va diri­gir Cruyff els anys noranta, la res­tau­ració de Rijka­ard i l'excel·lència de Guar­di­ola. Però poc ens podíem ima­gi­nar que, mar­cats per aque­lla final Ale­ma­nya-Holanda, algun dia ens fre­garíem els ulls per donar cre­du­li­tat a l'evidència d'una selecció ale­ma­nya que ens seduís pel seu bon joc. Si ens vam fer d'Holanda i el seu fut­bol avançat al seu temps i al mateix temps intem­po­ral, no podríem ser mai d'aque­lla Ale­ma­nya que l'havia der­ro­tat exhi­bint només eficiència i fia­bi­li­tat. Però la pilota de fut­bol fa mol­tes vol­tes, els nens d'aque­lla època ja tenim una edat per dir les coses pel seu nom i no fes cas de clixés, ni que ens els hàgim creat nosal­tres matei­xos. I ara, amb el temps, veus també que aquell era un gran equip. Avui Ale­ma­nya juga bé a fut­bol, i ja ho havia fet bé en els últims grans cam­pi­o­nats. El canvi s'ha d'atri­buir en bona part a Jürgen Klins­mann, un incomprès a Ale­ma­nya i que no va poder superar la dic­ta­dura dels resul­tats. El relleu l'ha aga­fat Löw, el que era el seu aju­dant. La Mannsc­haft ja no tras­llada la pilota. La juga. I un noi de 21 anys, que ja fa un parell de tem­po­ra­des que des­taca en el Wer­der Bre­men, Mesut Özil, hi aporta classe i geni­a­li­tat. Ale­ma­nya pot­ser no arri­barà gaire lluny, però fa l'efecte que Özil serà força més car per a l'equip gran que el vul­gui fit­xar.

CAME­RUN, MALA­MENT. No és aquesta la millor gene­ració dels lle­ons indo­ma­bles. Con­tra el Japó, un equip dis­ci­pli­nat tàcti­ca­ment i poc més, el Came­run va tenir una enorme limi­tació d'ale­gria, d'ener­gia i de fut­bol. Se'ls ha com­pli­cat molt la clas­si­fi­cació.

HISTÒRIA D'ITÀLIA. Gua­nyi o perdi, quedi cam­pi­ona o quedi eli­mi­nada, Itàlia empata eter­na­ment amb la seva història. Jugui més defen­si­va­ment o menys, el resul­tat és el pla. D'empat a empat fins a...

Pep Riera

Direc­tor d'El 9