Tot pidolant una mica de bon futbol

LA POR De PER­DRE. La té tot­hom en aquest mun­dial. Es podrà dir que tots els ini­cis són iguals. La fase d'estudi, les cames tre­mo­lo­ses, els ner­vis de l'estrena. I es pot intuir que, per pro­posta, algu­nes selec­ci­ons s'enlai­ra­ran amb el rodatge dels par­tits. Això no pas­sarà amb el Bra­sil. Dunga ha jurat fide­li­tat a una manera de jugar que la ver­de­a­ma­relha defensa des fa vint anys. Ahir es va estre­nar gua­nyant al con­tra­a­tac Corea del Nord per la mínima. Així estan les coses. A Dunga no li fa ver­go­nya. N'hi hau­ria de fer. Però no. Donar l'esquena a una tra­dició fut­bolística és, com a mínim, un pecat espor­tiu. Més encara quan es tracta d'un lle­gat fut­bolístic, pot­ser el més ric de la història d'aquest esport. El Bra­sil, no obs­tant això, con­ti­nua venent el seu pro­ducte, el jogo bonito, que arrela en la gent a còpia d'expres­si­ons indi­vi­du­als incom­pa­ra­bles. Col·lec­ti­va­ment, però, per al Bra­sil «l'esta­bi­li­tat és gua­nyar», que diria aquell. Després de vint anys no pot sor­pren­dre que els bra­si­lers juguin així. Laza­roni, Par­reira, Sco­lari, Luxem­burgo, Dunga... El Bra­sil té claríssim quin és el seu camí. L'increïble és que encara man­tin­gui el car­tell de paradís del joc.

CRIS­TI­ANO, FORA DE LLOC. Estrena dece­be­dora de la gran estre­lla del Real Madrid. No hau­ria de ser curiós que una figura asso­ci­ada a la fama mer­can­til es trobi fora de lloc en l'últim pai­satge ama­teur del fut­bol. Diu Mou­rinho: «És indis­pen­sa­ble que jo cobri un euro més que el fut­bo­lista més ben pagat del meu equip.» Un dogma en el qual Cris­ti­ano creu cega­ment. CR9 podria com­prar-se, si volgués, la Fede­ració Por­tu­guesa de Fut­bol o con­trac­tar el selec­ci­o­na­dor Quei­roz com a cap de premsa o asses­sor d'imatge. Juga de franc per a Por­tu­gal. Tot és molt confús per a ell.

FILLS DE GALE­ANO. «Al cap i a la fi, només sóc un cap­taire de bon fut­bol», ens il·lus­tra el mes­tre uru­guaià Edu­ardo Gale­ano, que deu haver pen­jat ja a la porta de casa el famós car­tell «tan­cat per fut­bol», per devo­rar-se el mun­dial a soles. Mal­grat la passió, Gale­ano des­criu el joc de la pilota com «el trist viatge del plaer al deure», una des­cripció que es fa immensa en aquest inici gris i de poques idees.

Ramiro Martín-Lla­nos Redac­tor