Segurament aquest és el gran error de Jordi Casals. Va decidir fer un gran partit de la selecció catalana, i pensava que jugant contra un gran equip, l'Argentina, i amb el ganxo de Cruyff a la banqueta, omplirien el Camp Nou i guanyarien diners. Alguns directius que sabien de què parlaven li ho van desaconsellar, però va decidir tirar pel dret. El camp no es va omplir, i les pèrdues no es coneixen perquè no les han volgut explicar –diuen que ho faran dissabte–. Les males veus parlen de 500.000 euros, i com que no ho han negat, aquesta quantitat ha quedat. Des de la FCF deien que estaven negociant unes clàusules de penalització amb l'AFA.

Quan Jordi Casals sent la veu de Miguel García li agafa mal de panxa. Ara mateix, el president de l'Hospitalet és l'única cara visible de l'oposició a la junta directiva actual, però fa força soroll. Ni el seu rival en les eleccions, Jesús Farga, ni l'expresident Ricardo Campoy, estan fent oposició activa (cosa que els honora), i només García s'atreveix a alçar la veu quan ho creu necessari, cosa que no agrada gens al president de la FCF. Alguns exdirectius, com Domingo Rodríguez, van anunciar que es mobilitzarien per aturar la reforma del futbol de base, i no van moure més d'una quinzena de clubs (si va arribar). Al president riberenc a vegades el perden les formes (les pancartes al seu estadi contra Casals sobraven), i la seva vehemència a l'hora de parlar tampoc l'ajuda a afegir adeptes a la seva causa, però això no vol dir que a vegades tingui raó. I el president de la FCF no es pot negar a anar a l'estadi de l'Hospi quan el conviden, i menys quan va a a tot arreu.

La firma d'aquest conveni és una molt bona notícia per a la federació catalana, sobretot per la seva magra economia (com a tot arreu). L'únic problema és el moment que es va escollir per firmar-lo (just abans de les eleccions del Barça) i el recel que pot generar («a canvi de què?», «què hi ha al darrere?»). Però el cert és que si aquests diners serveixen per pagar la meitat del cost de la mutualitat de tot el futbol de base català –si el Barça ajuda nens d'arreu del món amb el programa XICS, també ho ha de fer amb els catalans–, el conveni és un gran encert de la gestió de la directiva de Jordi Casals. A més, mantenir la gratuïtat de la mutualitat fins a juvenils era una de les promeses electorals, i tal com anaven les coses econòmicament, amb la pífia del Catalunya-Argentina, més d'un va veure perillar aquesta promesa. La llàstima és que l'Espanyol no pugui signar un conveni semblant per culpa dels problemes econòmics.

Durant la campanya, Jordi Casals va dir que volia millorar les relacions amb Ángel María Villar i la federació espanyola, i ho ha aconseguit, almenys aparentment. Casals és directiu de la FEF i Villar ha vingut més d'un cop a Barcelona, però encara no s'han apreciat els fruits d'aquestes millors relacions. Hem pogut jugar més d'un partit a l'any amb la selecció catalana? En data FIFA? Ens han augmentat la subvenció? De moment, l'únic que hem vist és un acte de genuflexió exagerat quan Villar va venir a recollir una escultura. Però continuem esperant.

La decisió de nomenar Johan Cruyff com a nou seleccionador català no va ser tan controvertida ni discutida com quan Laporta el va nomenar president d'honor del Barça per burxar Rosell. Mediàticament va tenir el seu efecte, però també va aixecar molt recel: «Segur que ho farà de franc?», «Cruyff no fa res de franc, segur que s'ho cobra d'alguna manera.» Cap dels que han insinuat això ho ha pogut provar, i la federació ho ha negat rotundament, per tant, que Cruyff sigui el seleccionador català gratis es pot considerar com un èxit. Ara bé, que els acords amb la seva fundació i el seu institut d'estudis encara no s'hagin vist gaire, i que no s'hagi implicat gens en l'activitat de la FCF, han suposat algunes discussions en la junta directiva.

Dissabte, previsiblement, l'assemblea votarà a favor de la reforma de les categories territorials (eliminar la 1a catalana i canviar-ne els noms), un canvi reclamat des de fa temps. I fa pocs mesos ja es va reformar de urgentment tot el futbol de base, des de les categories a la filosofia del reglament. Afavorir la formació per sobre de la competició era l'objectiu, i els clubs hi van votar a favor clarament, tot i que sense estalviar-se algun però pel que fa a la pressa a aplicar els canvis –ja pel curs 2010/11–. En qualsevol cas, aquestes dues reformes estaven en el programa electoral de Casals i en el primer any de mandat ha aconseguit tirar-les endavant.