L’hemeroteca dirà que tocat l’any 2020, Kepa Arrizabalaga (Ondarroa, 1994) era el porter més car de la història del futbol. Avui, però, a hores que el seu Chelsea jugui la final de la FA Cup a Wembley i quasi dos anys després que el club londinenc abonés la clàusula de rescissió de 80 milions d’euros que l’unia a l’Athletic Club de Bilbao, la seva incorporació genera una unanimitat totalment oposada al que segurament el Chelsea havia projectat quan va fer la inversió. I és que d’intuir que el basc podia ser un guardià de la porteria de Stamford Bridge durant la pròxima dècada, emulant el que va significar Peter Cech o Thibaut Courtois, s’ha convertit en un viacrucis per a tothom. Per a Kepa, incapaç de reproduir les actuacions en l’Athletic i que li van valer la seva incorporació; per als aficionats de l’oest de Londres, que han inundat les xarxes socials assenyalant Arrizabalaga com “el pitjor porter de la Premier League” en molts casos, i també per als seus entrenadors, primer amb un Maurizio Sarri que va haver de gestionar un agre capítol durant la final de la copa de la lliga, en què Kepa, que no havia donat símptomes de tenir un caràcter díscol en l’Athletic, va negar-se a ser substituït, i actualment amb un Frank Lampard que, tot i una gestió del vestidor força destacada fins ara, donant oportunitats als més joves sense descapitalitzar la plantilla dels seus baluards, mai ha acabat de mostrar-se gaire partidari d’entregar la unanimitat a Arrizabalaga. Fins al punt, de fet, de deixar-lo a la banqueta en la semifinal contra el Manchester United i també contra el Wolverhampton en el darrer partit de Premier League, en què el Chelsea es jugava ser equip de Champions el curs vinent. “Simplement era la millor opció”, va justificar el tècnic, que va defugir de valorar la possibilitat de deixar marxar Kepa aquest mateix estiu. La realitat, però, és que amb un rendiment força baix del porter d’Ondarroa (la meitat dels xuts que rep acaben en gol), la possibilitat d’un desenllaç traumàtic cada dia agafa més força, en el que seria una de les pitjors operacions de mercat des que Roman Abramóvitx comanda el club londinenc, amb una inversió de 80 milions d’euros sense amortitzar però alhora sense justificar la inversió.