Una ciutat on el ciment es fon amb la natura i on l’aigua escorta tots els seus racons. On la pobresa i la riquesa viuen porta amb porta i on el bullici, latent des de les favelas penjades de les muntanyes fins a les seves platges, es canalitza a través de la pilota. Una ciutat, Rio de Janeiro, on conviuen quatre equips de primer nivell, on el debat és acalorat des de primera hora del dia i on, per sobre dels colors del Vasco da Gama, del Botafogo o del Fluminense, brillen amb especial intensitat els del Flamengo, un dels clubs amb més aficionats del planeta, per als quals més que un equip de futbol, ells representen una nació: la nação rubro-negra.

Avalat pel seu passat com a escuder de Pep Guardiola i d’una trajectòria en solitari que ja l’ha dut a dirigir en solitari el New York City, Domènec Torrent desembarcarà ara a la capital carioca en el que serà el repte de més pressió de la seva carrera: intentar guanyar-se l’afecte d’una massa social gegantina i especialment arrelada entre les comunitats més humils de la ciutat. “D’entrada, per al que ve de fora, pot impressionar tot el que significa el Flamengo. Jo soc d’aquí i hi estic molt acostumat, però l’afició és enorme i amb una mentalitat extremadament guanyadora”, avisa Andrade, un dels millors socis de Zico en el millor Flamengo de la història, el campió d’Amèrica del 1981 i que en un parell d’etapes passatgeres també s’ha assegut a la banqueta de Maracanã per dirigir l’equip roig-i-negre. “Domènec Torrent té l’experiència d’haver estat al costat de Guardiola, de tenir la necessitat de guanyar. I això és el que es trobarà en aquesta banqueta”, continua l’exmigcampista, per qui el moment del Flamengo desperta sensacions oposades. “D’una banda crec que no serà fàcil venir després de Jorge Jesús, que ha fet un treball extraordinari i s’havia guanyat la gent i el vestidor –diu Andrade–, però també és veritat que Domènec ve a un equip experimentat, amb jugadors de molta jerarquia i molt acostumats a conviure amb la pressió de lluir la samarreta del Fla.”. “A més té l’aval de Rafinha, jugador important al vestidor i del qual té tot el respecte de la seva etapa al Bayern. I a sobre té una manera d’entendre el joc que encantarà als brasilers”, apunta Tita, un altre dels integrants del Flamengo campió de la Libertadores el 1981. “I independentment de la petjada que ha deixat Jorge Jesus, jo diria que el Flamengo ja feia temps que havia creat una estructura molt interessant, i una temporada com la que ha viscut, de guanyar títols, només era qüestió de temps”, intervé Dorival Júnior, amb experiència en moltíssimes banquetes del futbol brasiler i també a la del Mengão. “És evident que quan entrenes el Flamengo la pressió hi és. Cada dia a tota hora es parla de l’equip, a tot arreu. Però també és veritat que no hi ha res que interfereixi en la teva feina com a entrenador. Dins del ressò que tot té, es pot treballar amb tranquil·litat i intueixo que Torrent és una persona sobradament preparada per assumir aquest repte”, continua el tècnic, actualment a càrrec de l’Atlético Paranaense. “A més, té una plantilla espectacular”, continua Dorival, apuntant al vigent campió de la copa Libertadores i del torneig Brasileirão, un Flamengo que amb les vendes milionàries de Vinícius Júnior i Reinier al Real Madrid ha pogut fer la que probablement és la plantilla més potent del futbol sud-americà, reclutant jugadors contrastats a Europa com Diego Alves, Filipe Luis i Rafinha i ajuntant-los amb alguns dels futbolistes més dominants del continent com ara Bruno Henrique, Gabigol, Rodrigo Caio, Everton Ribeiro i Gerson, un grup de jugadors que a sobre van sintonitzar a la perfecció sota la mirada d’un Jorge Jesús que sempre s’ha defensat cruyffista i que va aconseguir un futbol fluid i efectiu. “Domènec arriba a un vestidor que s’entén, que juga amb molta naturalitat”, concreta Andrade. La base és tan sòlida com alta és l’expectativa amb què Torrent posarà un peu a Rio de Janeiro per intentar guanyar-se l’afecte de la nação rubro-negra.