Diuen que les excuses van ser inventades per ocultar els errors. Possiblement, així sigui en un 99% dels casos. Però si hi ha un club en el futbol català que no es queixa per vici aquest és el Sant Andreu. El seu missatge no és una excusa, és un prec a la justícia. El penal de l'anada en l'eliminatòria contra el Barça Atlètic, un penal que Nolito va treure's de la màniga magistralment, va ser l'últim obús a la paciència andreuenca. Demà passat tothom desitja un arbitratge just, no una altra calamitat, com l'episodi del Miniestadi de diumenge passat o el robatori arbitral de fa 18 anys contra el Lugo.

D'aquell llunyà partit, en què el Sant Andreu també es jugava l'ascens a segona A, se n'ha parlat molt i, malgrat el temps transcorregut, el seu record està ben viu. Potser perquè la família quadribarrada ha viscut fa poc més d'un déjà vu d'aquell desvergonyiment en forma d'arbitratge. Tres actors principals d'aquella injustícia, el tècnic Jordi Gonzalvo i els exjugadors Ramon Maria Calderé i Hans Schönhöfer, han donat la seva visió dels fets de fa 18 anys i dels de fa 5 dies.

«El 1992 érem el millor equip. El que va passar contra el Lugo va ser una putada, amb les sis lletres, com una casa de pagès», declara d'entrada Jordi Gonzalvo, actual comentarista i l'entrenador del Sant Andreu aquell 1992. Al seu costat, l'exjugador andreuenc Ramon Maria Calderé recorda el paper indigne de l'àrbitre d'aquell partit. «Com a persona, Japón Sevilla no podrà tenir mai la consciència tranquil·la. Ens mereixíem aquell ascens», afirma el de Vila-rodona. Alguns dels efectes d'aquell robatori van ser evidents just acabat el partit, però ningú sap què podria haver passat si aquell matx no hagués estat torpedinat pel col·legiat. «El club en aquella època anava en una línia ambiciosa. Qui sap on hauríem acabat, potser algun de nosaltres hauríem pogut jugar a primera divisió», sosté el també exjugador Hans Schönhöfer.

El passat, es vulgui o no, deixa algunes empremtes indelebles. El record dels seguidors del Sant Andreu no s'esborra fàcilment, i menys si els perjudicis arbitrals es van repetint amb més assiduïtat de la deguda. «La gent del Sant Andreu està molt cremada. En la segona volta aquí hi ha hagut autèntiques cacicades», apunta Gonzalvo, un bon amic, per cert, de l'actual tècnic, Natxo González, a qui veu amb molta seguretat. «El Natxo és un home molt fidel a les seves idees. I té una fe immensa», afirma.