Champions

Fills de l’efecte Flick

El tècnic alemany ha estat capaç de transformar una temporada que estava abocada al fracàs

La cohesió defensiva, la sincronia en la pressió, la capacitat de corregir d’Alaba i Davies i la llibertat de Müller han reinventat el Bayern

Poques vega­des una tem­po­rada havia estat tan bipo­lar com la d’aquest Bayern de Munic, al qual avui es con­ce­deix amb certa una­ni­mi­tat el car­tell de favo­rit per con­que­rir l’ore­lluda, però al qual no fa gaire se li evi­den­ci­a­ven símpto­mes simi­lars als que avui mos­tra el Barça, de ritme dis­cu­ti­ble i una neces­si­tat de relleu gene­ra­ci­o­nal latent. Quan el club muniquès va deci­dir fer fora Niko Kovac, de fet just després d’encai­xar una gole­jada impròpia d’un club com el seu con­tra l’Ein­tracht de Frank­furt (5-1), cami­nava quart en la Bun­des­liga, a qua­tre punts del Mönchen­glad­bach i amb la sen­sació que Ale­ma­nya es pre­pa­rava per viure un dels cam­pi­o­nats més igua­lats dels últims temps. “Hans-Die­ter Flick es farà càrrec de l’equip de manera pro­vi­si­o­nal”, va escriure aquell dia el club muniquès. Però poques vega­des abans un entre­na­dor, venint del semi­a­no­ni­mat, havia apro­fi­tat tant el car­tell d’interi­natge per trans­for­mar un club. Flick, que ja havia vist com en el pas­sat Joac­him Löw cons­truïa una dinas­tia venint de l’ombra a la selecció ale­ma­nya (va ser el seu aju­dant), ha recu­pe­rat tota la gran­desa del Bayern quan menys s’intuïa. I ho ha fet donant alter­na­ti­ves a juga­dors joves com ara Jos­hua Zirk­zee i sobre­tot Alp­honso Davies, però alhora rejo­ve­nint figu­res que sem­bla­ven abo­ca­des a una decadència ine­vi­ta­ble. A Manuel Neuer, mig bara­llat amb el club per la seva reno­vació i veient com li fit­xa­ven Ale­xan­der Nübel, cri­dat a ser el seu suc­ces­sor, li ha retor­nat tota la con­fiança. “És el meu número u”, va dir Flick. I sobre­tot a Tho­mas Müller, mig ins­tal·lat en l’ostra­cisme amb Kovac, li ha retor­nat la versió de fa una dècada, quan era aquell fut­bo­lista anàrquic però impre­vi­si­ble que des­truïa defen­ses rivals. Un equi­li­bri entre el pas­sat i el futur que ha por­tat el Bayern d’una tem­po­rada que pin­tava negra a la il·lusió pel segon tri­plet de la seva història.

Un equip que va a l’una

Indi­vi­du­a­li­tats a banda, la diferència la marca el bloc. I el Bayern, que amb Kovac era un equip incons­tant, capaç d’atro­pe­llar però al mateix temps de par­tir-se molt i de patir en tran­sició defen­siva, ha gua­nyat en cohesió. Un tra­jecte sobre la pis­sarra que també té el seu ves­sant humà, ja que el ves­ti­dor del club muniquès ha pas­sat de remu­gar amb el mis­satge del tècnic croat a ali­near-se de forma indis­cu­ti­ble rere la figura de Flick, que ha estat capaç de dotar d’una rigi­desa defen­siva nota­ble. Amb 10 jor­na­des amb Kovac a la ban­queta, el Bayern va encai­xar 16 gols, exac­ta­ment els matei­xos que en la resta de la tem­po­rada (28 jor­na­des) amb el nou entre­na­dor. Una capa­ci­tat col·lec­tiva que reu en un doble ves­sant, pri­me­ra­ment en una capa­ci­tat nota­ble per pres­si­o­nar després de la pèrdua, el que a Ale­ma­nya conei­xen com el gegen­pres­sing, un terme ja popu­la­rit­zat. En l’anada dels vui­tens de final con­tra el Chel­sea, per exem­ple, a Lon­dres, el Bayern va inter­cep­tar més de la mei­tat de les pilo­tes en camp con­trari (7 de 12) en un com­por­ta­ment col·lec­tiu que ha estat cons­tant al llarg de l’era Flick i que li per­met viure durant molts trams de par­tit a camp con­trari, on juga­dors com Thi­ago Alcántara i Jos­hua Kim­mic, molt apli­cats en defensa, tenen una capa­ci­tat orga­nit­za­tiva nota­ble.

Però, inde­pen­dent­ment de la seva capa­ci­tat per defen­sar cap enda­vant, també el Bayern ha asso­lit una resistència supe­rior quan li toca mirar enrere i córrer en direcció a Manuel Neuer, en gran part gràcies a dos por­tents de la natu­ra­lesa com David Alaba, reci­clat defi­ni­ti­va­ment en un cen­tral molt reac­tiu, i sobre­tot a un Alp­honso Davies que ha dei­xat recu­pe­ra­ci­ons de pilota exul­tants cor­rent en la urgència. El cana­denc, capaç de superar els 36 km/h en velo­ci­tat punta, s’ha aca­bat con­ver­tint en un late­ral que atro­pe­lla els rivals ofen­si­va­ment, però que també dis­si­mula la seva falta d’hàbit defen­siu amb un físic insul­tant. D’aquesta explo­si­vi­tat per robar tant en anti­ci­pació com en el retrocés defen­siu, queda l’evidència que el Bayern és l’equip que més esprints fa en tota la Bun­des­liga (8,546).

La baixa de Pavard

Encara que no té el car­tell de bona part de la plan­ti­lla, el Bayern ha tro­bat en Ben­ja­min Pavard (fit­xat per 35 mili­ons d’euros de l’Stutt­gart) una peça ideal com a con­trapès de l’exu­berància de Davies a l’esquerra. Més acadèmic en tot el que fa, el francès, que també pot actuar de cen­tral, és un punt de suport recur­rent en el Bayern per treure la pilota per la seva capa­ci­tat d’equi­vo­car-se poc i fer el que neces­sita la jugada. Encara que està jugant de late­ral (també pot ser cen­tral), Pavard vin­dria a ser el Len­glet del Bayern, un juga­dor menys elo­giat del que segu­ra­ment mereix i que plasma la seva importància en el fet que és el ter­cer juga­dor de tota la Bun­des­liga que més pilo­tes toca (2.857). Només Sven Ben­der, del Leverku­sen (2.911), i el seu com­pany Kim­mich (3.216) inter­ve­nen més en el joc.

Tot i ser un fut­bo­lista silenciós, la seva absència pesa a les cames d’un Bayern que no té una solució natu­ral per al seu late­ral dret. Va incor­po­rar Álvaro Odri­o­zola, però ha jugat poc; dis­posa de la pos­si­bi­li­tat de fer jugar Lucas Hernández a cama can­vi­ada, però baixa molt les seves pres­ta­ci­ons, i la solució més recur­rent per a Hansi Flick és aca­bar recol·locant l’insa­ci­a­ble Kim­mich, excel·lent allà on el situïn, el Phi­lipp Lahm de l’actu­a­li­tat, al car­ril per la dreta. El con­flicte per al Bayern, però, és que enguany Kim­mich ha demos­trat que jugant al mig del camp pot moure els fils de tot un equip i tam­poc dis­posa d’un relleu del mateix per­fil a la medul·lar, on Leon Goretzka és un fut­bo­lista molt més físic i d’arri­bada de segona línia, però amb bas­tant menys dots orga­nit­za­tius.

Müller des­en­ca­de­nat

El múscul ofen­siu del Bayern parla per si sol. Ningú ha mar­cat més gols que Robert Lewan­dowski en les grans lli­gues sumant totes les com­pe­ti­ci­ons (53 dia­nes) i el polonès, a més, compta amb socis de luxe com un Serge Gnabry que suma dobles figu­res (20 gols i 13 assistències en 43 par­tits de la tem­po­rada), i l’etern Tho­mas Müller, que ha estat el juga­dor que més assistències de gol ha repar­tit en la Bun­des­liga (21). L’inter­na­ci­o­nal ale­many, a més, exem­pli­fica com pocs la trans­for­mació del Bayern, amb una recu­pe­ració anímica i fut­bolística que l’ha dut a recor­dar el Müller dels millors dies. “Ara el nos­tre joc és tan clar com quan ens diri­gia Guar­di­ola”, ha elo­giat el bavarès, que ha dei­xat de jugar a la banda per flo­tar al vol­tant de Lewan­dowski amb la seva anar­quia habi­tual i detec­tant l’espai com ningú, sobre­tot l’esquena d’un late­ral esquerre, en aquest cas Jordi Alba, que haurà d’anar amb peus de plom per desac­ti­var una peça que sem­pre dona rèdits al Bayern.

RIVAL EXPLOSIU

8.546
esprints
suma el Bayern, més que cap altre equip de la Bundesliga, senyal de l’explosivitat amb què juga.

BAIXA IMPORTANT

2.857
Pavard,
sense el cartell d’altres, ha estat el tercer jugador que més pilotes ha tocat en la Bundesliga.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.