Champions
PSG - Atalanta
El capità de ‘la Dea’
Alejandro ‘Papu’ Gómez és el líder de l’equip de Gian Piero Gasperini. Jugant al darrere dels davanters, ha donat setze assistències en la Serie A
El PSG de Neymar i Mbappé contra l’Atalanta de Gasperini i el Papu Gómez. Així s’obriran els quarts de final de la lliga de campions de Lisboa. Amb un partit entre el campió francès i un dels equips més vistosos del continent. Tercer classificat de la Serie A, l’Atalanta va tancar el campionat italià amb 98 gols marcats, una xifra que només el Bayern de Munic ha superat en les grans lligues europees. La gran classificació, el bon joc i els registres de gols de l’equip de Bèrgam tenen com a principals artífexs Gian Piero Gasperini des de la banqueta i Alejandro Darío Papu Gómez (Buenos Aires, 15 de febrer de 1988) des del terreny de joc. Amb el 10 a l’esquena i actuant com a mitjapunta, l’argentí ha liderat i ha fet jugar l’Atalanta, intervenint en bona part dels 98 gols marcats pels de Bèrgam. Ell n’ha marcat set. Algun el va celebrar amb el ja conegut ball del Papu Dance, que ha abandonat, segons explica: “Estava fart que en qualsevol festa els amics dels meus fills em demanessin que els fes el ball.” Ha fet gols, però el jugador argentí ha destacat més com a creador de jugades. Han estat setze les assistències que ha donat, una xifra que cap futbolista havia assolit en la Serie A en els últims quinze anys. De les seves mil·limètriques passades se n’han beneficiat els dos davanters colombians de l’equip: Luis Muriel i Duván Zapata, que han marcat divuit gols cadascun en el campionat italià. “Mai penses si arribarà al nivell que està mostrant en l’actualitat, però quan el vam portar a la selecció sub-20 que va guanyar el mundial del Canadà ja era un jugador amb molt talent. No va poder explotar allà perquè es va lesionar i després li va costar refer-se. Necessitava fer-se un home i ha aconseguit explotar la seva personalitat a Bèrgam. S’ha fet l’amo de l’equip”, explica a aquest diari Hugo Tocalli, seleccionador juvenil argentí en aquell mundial del Canadà del 2007, un grup que incloïa jugadors com Sergio Romero, Banega, Mercado, Piatti, Di María, Fazio o Agüero.
A Papu Gómez li ha costat més explotar que als seus companys de generació esmentats. De fet, tot i ser campió del món el 2007, no va debutar en la selecció absoluta fins l’any 2017, amb Jorge Sampaoli, tot i que no el va arribar a convocar per al mundial de Rússia. Als seus 32 anys, Lionel Scaloni el té en compte per a futures convocatòries. Format a l’Arsenal de Sarandí, va passar pel San Lorenzo de Almagro abans de fer el salt al futbol europeu per jugar amb el Catània, l’any 2010. Amb Diego Simeone, a qui ja havia tingut al San Lorenzo com a entrenador, va salvar el modest equip sicilià del descens de la Serie A. L’actual entrenador de l’Atlético de Madrid va ser qui el va fer jugar d’extrem. “Vaig néixer enganche, però Simeone em va dir que a Europa, per la meva alçada, no podria jugar allà i em va posar a la banda. Li dec molt, però es va equivocar”, ha dit Papu Gómez en algunes entrevistes després que Gasperini el tornés a fer jugar al darrere dels dos davanters. Tres anys bons al Catània el van fer estar a punt de fitxar per l’Atlético de Madrid i seguir els passos de Simeone, però els dos clubs no es van posar d’acord i els madrilenys van optar per contractar David Villa. L’argentí creia que el seu cicle al Catània havia acabat i va marxar al Metalist de Khàrkiv, club ucraïnès que jugava la Champions i en el qual hi anava a guanyar tres vegades més. Elecció equivocada. Va desaparèixer del món futbolístic. Allà va tenir un any horrible perquè va esclatar la guerra i no va poder marxar fins onze mesos després, veient-se inclús enmig d’un tiroteig. Quan va poder va tornar a posar rumb a Itàlia. Va arribar a Bèrgam, va començar de zero i fins avui. És el capità i líder de l’Atalanta, equip conegut com la Dea (“la deessa”), que avui busca continuar fent història a la Champions i un lloc en les semifinals.