Sem­pre he man­tin­gut una estra­nya relació amb els taxis­tes. M'agrada par­lar amb ells, ja que, com que por­ten gent tan diversa, sem­pre saben històries, curi­o­si­tats o anècdo­tes. A Sud-àfrica això no can­via, tot i que no fun­ci­o­nen igual. Per defecte, el taxista que et porta pacta amb tu la tor­nada. És a dir, li dema­nes que et porti a un res­tau­rant i ell et vindrà a bus­car a l'hora que tu pre­fe­rei­xis, tot i que sem­pre és millor tru­car-lo abans per telèfon per asse­gu­rar-te que arribi pun­tual. Després de l'Argen­tina-Corea del Sud, un ser­vi­dor i un com­pany de Cata­lu­nya Ràdio ens vam espe­rar 45 minuts a 1ºC espe­rant el taxista.

Els taxis­tes inten­ten pac­tar amb tu la tor­nada per asse­gu­rar-se la feina, però pel que tot­hom comenta, difícil­ment inten­ta­ran pren­dre't el pèl, ja que, de taxis­tes, n'hi ha de molts tipus, i els teòrica­ment millors són aquells que et reco­mana i ges­ti­ona l'hotel on ets. Si un taxista vol ser massa llest i et cobra més, o en lloc de por­tar-te pel camí més ràpid et fa donar vol­tes com una bal­dufa, sap que no només s'arrisca a per­dre un cli­ent, sinó molts, ja que el cli­ent es quei­xarà a l'hotel, i l'hotel no li tru­carà més. És a dir, que el submón del taxi sud-africà explota la por de la delinqüència. Aquells peri­o­dis­tes que tenen un xòfer, sis­temàtica­ment sen­ten històries de violència en boca del seu con­duc­tor, ja que així aquest s'asse­gura que el cli­ent no voldrà fer res sense ell. Els que tenen pac­tes amb els hotels, et reco­ma­nen no aga­far taxis al car­rer perquè no saps què et pot pas­sar. I si en pares un al car­rer, que ho he fet, et diuen que Johan­nes­burg té els matei­xos pro­ble­mes que qual­se­vol altra gran ciu­tat i que els altres con­duc­tors exa­ge­ren. D'aquests últims taxis­tes, n'hi ha de tot tipus: des de l'hon­rat fins al poc reco­ma­na­ble i sense llicència. I cap porta taxímetre. Tots escom­bren cap a casa, i la veri­tat vés a saber qui la té.

Durant els deu dies que ja fa que sóc aquí, ja m'he topat amb diver­sos tipus de taxista, com el blanc que porta un cotxe de luxe i et comenta seriós que li tru­quis sem­pre a ell, ja que la majo­ria de taxis­tes són negres, i els «negres no són de fiar». No pen­seu que era un afrika­ner d'ulls blaus. No, era rus. Però ben racista.

Després tens el paio que va més per­dut que jo per Johan­nes­burg, però té por que tu te n'ado­nis, i truca per telèfon a algun amic per saber ori­en­tar-se. O els que et por­ten ràpida­ment i direc­ta­ment als llocs, amb un ser­vei efec­tiu i et reco­ma­nen que no dema­nis taxis­tes blancs, ja que «són molt seri­o­sos». Lla­vors tenim el blanc, també eslau, que escol­tava òpera i no era racista, i el que em va fer espe­rar 45 minuts. Aquest últim, a més, va fer el viatge de tor­nada acom­pa­nyat de la seva dona. I, final­ment, el taxista amb qui pac­tes la tor­nada i no apa­reix mai. Lla­vors, et toca espa­vi­lar-te tot sol, amb tem­pe­ra­tu­res gèlides...