L’atzar marca el camí
Champions League. Relegat al bombo 2 per no haver aconseguit el títol de lliga, el Barça sabrà avui quins seran els seus primers rivals en l’intent de restituir la seva imatge a Europa
La sort, com se sol dir, també juga, és un factor sòlid a l’hora de forjar campions i apareix en l’horitzó del Barça com un factor necessari en un moment en què el club blaugrana ha perdut altura en el context europeu després de la derrota contra el Bayern de Munic.
Degradat per tres anys consecutius d’estrèpit a la Champions, després de Roma, Liverpool i de ser escopit de forma violenta del torneig a Lisboa el mes d’agost passat, el conjunt català enceta la seva redempció aquesta tarda, en què sabrà quins seran els seus tres primers rivals en la revàlida continental, en el seu intent de recuperar el glamur perdut, ara amb un Ronald Koeman que destil·la grandesa pel seu passat com a futbolista, des d’aquella tarda del 1992 a Wembley en què la va tocar Stóitxkov, la va parar Bakero i l’holandès va destapar les essències del barcelonisme en un torneig que ha tornat a aixecar en quatre edicions més.
En el sorteig que es farà aquesta tarda a Ginebra, el Barça té la incomoditat doble d’estar fora del grup de caps de sèrie i haver d’entrar en disputa des del pot 2 –per no haver guanyat la lliga–, exposant-se a un grup en què podria haver d’enfrontar-se als dos últims campions d’Europa (Liverpool i Bayern) o a altres rivals d’entitat com el París Saint-Germain o la nova Juve d’Andrea Pirlo. Tot, amb l’afegit que al pot 3 ho podria acabar d’amanir un contendent d’enorme incomoditat com l’RB Leipzig, de gran rendiment en la fase final de Lisboa, o equips de la zona noble de la Serie A, com un remodelat Inter de Milà que ja ha caigut en el mateix grup que els blaugrana en els tres darrers anys, un Atalanta que ha estat la revelació l’última temporada o la Lazio de Simone Inzaghi, que torna a la Champions avalada pel seu rendiment a la Serie A, on per moments va arribar a il·lusionar-se amb la possibilitat de conquerir el títol.
Thiago agita l’arbre
En un estiu de poques alegries en el mercat, el migcampista format al Barça ha protagonitzat un dels grans moviments en el panorama europeu. Acabat de coronar-se campió d’Europa amb el Bayern i a tan sols un any d’exhaurir el contracte, el gran dels germans Alcántara ha acceptat el repte que li ha plantejat Jürgen Klopp de vestir-se de vermell i de ser la peça que permeti al Liverpool completar-se com a equip i tenir tots els registres de joc, amb un migcampista amb una capacitat organitzativa que fins ara no tenia l’actual campió d’Anglaterra. En la seva estrena contra el Chelsea en la Premier League, de fet, l’hispanobrasiler va completar 74 passades en tan sols 45 minuts, una xifra inèdita que deixa clar que ha arribat a Liverpool per agafar les regnes d’un equip campió. “La veritat és que la cosa promet”, va proclamar Klopp, amb el seu somriure tatuat després d’aquell partit.
Benvinguda al Rennes
Encara que el seu accés a la fase de grups es va desencadenar de forma polèmica, quan es va donar per acabada la Ligue 1 en plena pandèmia, el conjunt bretó, que s’estrenarà en la fase de grups per primera vegada en la seva història, tenia ja l’aval d’un projecte estimulant, en què l’arribada de Julien Stéphan a la banqueta ha forjat un futbol reconeixible i en què sobretot està guanyant crèdit un dels millors planters del futbol francès. En el club on es va formar Ousmane Dembélé, avui el gran exponent és el jove migcampista Eduardo Camavinga, en una plantilla en què també han començat a treure el cap jugadors com Yann Gboho, Lucas da Cunha, Sacha Boey o Brandon Soppy, tots jugadors sortits de l’acadèmia.
I a la novetat del Rennes, també se suma el retorn del Ferencváros, campió d’Hongria i que jugarà la fase de grups de la Champions després de 24 anys d’absència i amb un il·lustre com l’ucraïnès Serguei Rebrov a la banqueta.