Candidats a mitja cocció
Europa es torna a vestir de gala amb les certeses del Bayern i del PSG, però amb molts dels gegants del continent en plena transició
La lesió de Van Dijk refreda sensiblement la candidatura del Liverpool
Grup A
Salzburg - L. Moscou.
Bayern - Atlético
Grup B
Madrid - Xakhtar D.
Inter Milà - M’Gladbach
Grup C
M. City - Porto
Olympiacòs - Marsella
Grup D
Ajax - Liverpool
Midtjylland - Atalanta
Grup E
Chelsea - Sevilla
Rennes - Krasnodar
Grup F
Zenit - Bruges
Lazio - B. Dortmund
Grup G
D. Kíev - Juve
Barça - Ferencváros
Grup H
PSG - M. United
Leipzig - Basaksehir
Poques certeses i molts interrogants. Escassos fonaments i molt per construir. Així, fent equilibris en convivència amb la pandèmia, Europa torna a posar-se sota la llum de la Champions League després d’un mercat de fitxatges tebi i amb la majoria dels habituals candidats a aixecar l’orelluda buscant respostes. Tan sols el Bayern, campió incontestable, i el París Saint-Germain, etern aspirant i que disposa d’un equip ja cuinat i amb experiència, afronten amb credencials una edició que es posa en marxa aquesta tarda a mig camí entre la normalitat i la bombolla, amb estadis a mig omplir i d’altres encara amb un silenci que encongeix.
Ni tan sols el Liverpool, que havia reclutat Thiago Alcántara per tornar a la càrrega, sap en el dia d’avui quin pot ser el seu potencial després de la lesió de Virgil van Dijk, pilar inexpugnable de la seva defensa i futbolista que segurament va aportar el salt de qualitat que necessitava Jürgen Klopp al seu equip. Sense el gegant de Breda, ara el somriure etern del tècnic alemany queda en suspens. Com també hi queden les possibilitats dels tres grans del futbol espanyol, amb un Barça immers en la recerca d’una nova identitat després de tocar fons a Lisboa, un Madrid escàs de gol i dubitatiu en defensa i un Atlético de Madrid que busca reciclar les millors essències del cholismo. Seguramnt, dels equips de LaLiga el que més sensacions col·lectives ofereix és el Sevilla, gegant a l’Europa League, encara en deute amb una gran participació en la Champions però amb l’aval d’haver dut el Bayern fins a les últimes instàncies en la supercopa d’Europa.
Desorientat el Manchester United en l’inici de curs tot i haver incorporat Donny van de Beek, un altre dels que perseguiran el seu somni continental una vegada més és el seu veí, un City escaldat després de l’eliminació contra l’Olympique de Lió però que ha intentat apuntalar els seus punts febles amb la incorporació de Nathan Aké i especialment de Rúben Dias, que està oferint bones sensacions en els primers partits.
Inversió al Bridge
Però si hi ha un equip que ha invertit fort a les illes, aquest és el Chelsea, que ha arribat als 200 milions d’euros de despesa sumant un ventall de futbolistes ofensius que Lampard encara ha d’encabir, però que prometen elevar les prestacions d’un any en què no van poder fitxar. Havertz, Ziyech o Werner han arribat a l’oest de Londres per intentar reciclar el projecte d’Abramóvitx.
Ben tornat Pirlo
Un dels millors migcampistes del continent en l’última dècada assegut en una banqueta Champions League de la nit al dia, sense cap mena d’experiència però amb l’aval d’haver estat un cervell privilegiat des de la seva condició de futbolista. Encara que havia d’arribar a la Juventus per entrenar l’equip sub-23, l’acomiadament de Maurizio Sarri va propiciar la seva promoció al primer equip, on ha exhibit una ambició tàctica notable, amb una vecchia signora que encara està cuinant la seva identitat però que pretén ser molt sofisticada, situant-se en 4-4-2 en fase defensiva i redibuixant-se en un sistema de tres centrals i carrilers quan disposa de la pilota, sempre intentant potenciar la figura d’un Cristiano Ronaldo absent en l’estrena contra el Dinamo de Kíev per coronavirus i amb un interrogant de cara al segon partit contra el Barça.
Grup incòmode per al Madrid
A més de les seves pròpies inseguretats, el Real Madrid ha de sumar a la seva aventura europea un camí que fa pujada, en què s’haurà de veure amb un Inter de Milà que no ha començat bé la Serie A però que manté el múscul ofensiu que li garanteixen Romelu Lukaku i Lautaro Martínez; amb un Xakhtar Donetsk que, amb la qualitat dels seus brasilers, sempre obliga a tenir un to important, i un Borussia Mönchengladbach que torna a la competició renovat, amb jugadors interessants com Pléa, Thuram o Neuhaus i amb la mirada futbolística d’un Marco Rose que ha demostrat que és un dels millors entrenadors emergents.
El Krasnodar i el Midtjylland tenen pressa
Un, el Krasnodar, va ser fundat fa només 12 anys. L’altre, el Midtjylland, va néixer el 1999. Però tots dos, en pocs anys de vida, han aconseguit fer-se un nom en el panorama futbolístic dels seus països i presentar-se per primera vegada en una fase de grups de la Champions League. Impulsat pel multimilionari Sergei Galitski, propietari d’una cadena de supermercats, el Krasnodar té un estadi dels més moderns d’Europa, inaugurat l’any 2016, i una acadèmia que ja ha començat a donar molt bons fruits, amb futbolistes com Suleymanov, Safonov o Utkin. El Midtjylland, per la seva banda, també es nodreix de joves amb potencial com Jens Cajuste (internacional suec sub-21) o Evandro, que, malgrat els seus 21 anys, ja rivalitza amb el Copenhaguen per l’hegemonia en el futbol danès, després d’haver conquerit tres dels últims sis títols. Russos i danesos, juntament amb l’Istanbul Basaksehir, un altre club de formació recent, donen un aire diferent a l’edició de la Champions League.