Internacional

tRIANGULANT

pep riera

El dramatisme de sempre i la mediocritat

L'ADÉU DEL CAMPIÓ. Itàlia sempre ha forçat el dramatisme en les situacions que no haurien de ser transcendents, com ara el tercer partit de la primera fase del mundial quan es compartia grup amb Paraguai, Nova Zelanda i Eslovàquia. Un gol a l'últim instant l'hauria situat en un altre d'aquells episodis altament dramàtics amb final feliç que ha viscut tantes vegades. Però quan es viu per costum al llindar de l'èxit i el fracàs poden passar coses com la que li va passar ahir. O potser l'explicació és molt més senzilla que tot això. Potser és només que Itàlia pot arribar a tenir una selecció molt limitada per la qualitat dels seus jugadors, un equip poc més que mediocre. Potser aparentment el fracàs d'Itàlia sembla el càstig a la seva tendència al càlcul i a la renda mínima, però en realitat és el que sembla: que és un equip vulnerable en defensa, de pensament nul al mig del camp i limitat en atac. Lippi va dir fa un parell de dies que tenia la sensació de no haver-se deixat cap jugador a Itàlia que pogués canviar el destí que podien escriure els que es va emportar a Sud-àfrica. Fora de velles glòries com ara Del Piero o Totti, segurament no s'hi va deixar res rellevant. Itàlia arribava a Sud-àfrica com a campiona del món, però en cap dels tres partits que ha jugat ha tingut la més mínima jerarquia. Els ha començat tots tres encaixant un gol del rival i ha hagut de fer el que odia més, haver de remuntar. Itàlia ja sabem què és, o què era: l'equip que s'aposenta sobre la seva defensa i administra els zeros amb mestria, i ja no diguem un 1-0 a favor. Defensar era com fer pasta o pizzes. Però en aquest mundial ha fracassat tres vegades. Sí, ha tingut les baixes de Buffon i Pirlo. I quan ja agonitzava ha mostrat la classe de Quagliarella i la semblança de Di Natale amb Totò Schillacci. Però ara Itàlia és una mitjania. O un desastre, com França. Els dos finalistes de l'últim mundial ja van cap a casa.

HOLANDA I ELS RESULTATS. Holanda ha portat durant anys la bandera del bon futbol. I no poques vegades ha estat la riota dels resultadistes quan ha perdut. En aquest mundial Holanda suma més que juga. La generació actual no és com la del 1974 o la del 1988. Però l'equip ja ha recuperat Robben i no ha de tenir por de cap rival.


Pep Riera

Director d'El 9

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)