Internacional

TRIANGULANT

RAMIRO MARTÍN-LLANOS

La «mà de Déu» no va aixecar la banderola

LINI­ERS PER A LA HISTÒRIA. Qua­ranta-qua­tre anys després, Ale­ma­nya és la bene­fi­ci­ada d'una decisió arbi­tral increïble con­tra Angla­terra. El debat està ser­vit. Gai­rebé mig segle després, el fut­bol con­ti­nua sotmès exclu­si­va­ment a les deter­mi­na­ci­ons huma­nes. Hi torna a haver dos grups ben dife­ren­ci­ats: els que recla­men tec­no­lo­gia i els que opten per con­ser­var el model. Què hi diu la FIFA? Dues coses. Una: que hi ha un cos­tat pri­mi­tiu que no es pot cor­rom­pre amb càmeres al ser­vei d'un quart àrbi­tre que vagi cor­re­gint les juga­des. Dues: que si es decidís apli­car la tec­no­lo­gia, s'hau­ria d'esten­dre a tots i cadas­cuns dels camps on es juga fut­bol pro­fes­si­o­nal, cosa que, segons la FIFA, resul­ta­ria gai­rebé impos­si­ble. Ahir, dos lini­ers van can­viar el curs dels par­tits de la jor­nada. La sen­sació d'injustícia va arri­bar a límits extrems. Angle­sos i mexi­cans rode­ja­ven els lini­ers, autors d'un error irre­pa­ra­ble.

L'ARGEN­TINA-ANGLA­TERRA es VA JUGAR. Sí. No ens equi­vo­quem. Era el cre­ua­ment espe­rat en els quarts. Angla­terra i l'Argen­tina s'havien de des­fer dels seus rivals per ree­di­tar un dels clàssics més picants del fut­bol. D'alguna manera, van jugar. Rivals eterns, els argen­tins es van recrear en l'eli­mi­nació anglesa amb polèmica arbi­tral inclosa. I els angle­sos van veure amb resig­nació com el pri­mer gol Tévez pujava al mar­ca­dor. Ahir, la «mà de Déu» que separa uns i altres es va mul­ti­pli­car perquè, encara que fos impos­si­ble, angle­sos i argen­tins jugues­sin un altre duel.

VINT ANYS NO SÓN RES. Feia dues dècades que els argen­tins no supera­ven una eli­mi­natòria mun­di­a­lista directa en els noranta minuts regla­men­ta­ris. Va ser con­tra el Bra­sil, en els vui­tens d'Itàlia 90. 1-0, gol de Canig­gia. Des de lla­vors, penals en els quarts (Iugoslàvia) i en les semi­fi­nals (Itàlia) i der­rota en la final. Als EUA 94, der­rota en els vui­tens con­tra Roma­nia. A França 98, penals con­tra Angla­terra en els vui­tens i der­rota en els quarts con­tra Holanda. El 2002, eli­mi­nats en la pri­mera fase. El 2006, tri­omf en la pròrroga con­tra Mèxic i der­rota con­tra Ale­ma­nya en els penals. Ahir, tres gols per una victòria amb què els argen­tins s'han espol­sat aquesta mala ratxa. Qua­tre anys després, es tor­na­ran a tro­bar amb Ale­ma­nya: un altre mun­dial, la mateixa instància i el mateix duel.


Ramiro Martín-Lla­nos

Redac­tor

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.