JUGADORS VS. EQUIP. És alliçonador que els quatre jugadors que van sentenciar els partits d'ahir fossin els repudiats del Madrid Sneijder i Robben; l'inadaptat Kaká i el galàctic que va començar a arruïnar la primera etapa de Florentino, Robinho. En el futbol hi ha una paraula sagrada des del futbol d'empreses fins a una copa del món: equilibri. Probablement no pots jugar mai amb aquests quatre jugadors plegats, però és segur que no guanyaràs res si almenys no en tens un parell en el teu equip. Ni Xile ni Eslovàquia, per exemple, els tenien.

la gelosia. Maradona està enamorat de Tévez però aquest amor no sabem si serà correspost. El davanter del City va ser el millor contra Mèxic, però va ser substituït. Mentrestant Messi, que no tenia el dia, es continuava passejant pel camp tot i que, a diferència de Tévez, també havia jugat l'últim i intranscendent partit de la primera fase contra Grècia. Quan Tévez va ser substituït se li va llegir a la cara que ja no suporta més aquesta diferència de tracte.

MASCHERANO. L'Argentina avança, però ell està fracassant, un altre cop, en l'abecé del migcampisme. La suma de pilotes recuperades i rifades és igual a zero, un fet que l'elimina per al joc de creació. Quan poses un jugador com aquest al camp sempre en necessites un altre al costat que sàpiga jugar. Quina necessitat hi ha de gastar dos jugadors en una alineació si en pots trobar un que faci les dues coses?

EN FAMÍLIA. En l'eterna discussió filosòfica sobre la naturalesa de l'home i la condició humana s'ha discutit sovint sobre si la presumpta bondat humana es perd o s'adquireix amb el pas del temps. Això m'ha revingut quan la meva pròpia filla (set anys), que gràcies al mundial ha començat a mostrar un insòlit interès pel futbol, s'ha queixat que els jugadors que fan falta dissimulen la seva culpa i no l'admeten obertament.

EL CRISTIANISME. No descobriré cap secret si admeto que alguns, que no professem cap admiració cap al fenomen que envolta aquest halterofilista que és Cristiano, ens el mirarem avui (encara que sigui per un dia) amb un cert interès per veure si definitivament és un encantador de serps o un jugador amb qui es pot comptar en les grans ocasions. Des d'avui, ho tenim molt més clar: l'autonomia que ens cal, la de Portugal.

Lluís Simon

Director adjunt